.

.
"Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries. Si enllosassen la terra, brotaries/ per les mateixes juntes... I en pocs dies/ les lloses més pesants alçaries".

Martí Domínguez Barberà.
.


Falta ben pooooooooooooc....!

.

.

dimecres, 14 de desembre de 2016

I cantarem pel Nadal (I). "Ou, ou, quina meravella"





Ontinyent, a dimarts tretze de desembre de 2016. Santa Llúcia.

I he pensat que aquest any, per anar celebrant allò del Nadal que ja tenim ací damunt, pot ser cosa bona explicar-te quines són algunes de les cançons de Nadal, dites certament Nadales, que més m'agraden o m'han agradat de l'amplíssim cançoner que pot trobar-s'hi. No és debades que de tot el repertori històric d'arrel tradicional, les més ben recollides i copiades han estat les cançons que tenen a veure amb el naixement del Jesuset i tota la història sacra que l'envolta, del costumari celebratiu o fins i tot de com entenem el món..., això abans que l'allau de bonisme comercial haja fet que, en certa riuada freda, les nostres cançons pròpies no troben ni tant sols espai físic. Ja veuràs com me les puc apanyar, en algunes d'elles, per fer-te-les arribar, perque ausades com pot arribar a ser de difícil...

I encete aquest ou pasqual hivernenc amb la meua cançó preferida... "Ou, ou, quina meravella"...

Et conte... Aquesta cançó la vaig llegir fa molts anys..., en un llibret que vaig comprar de sant Manuel Sanchis Guarner que es deia "Cançoneret de Nadal" i que tantes bones estones em va procurar d'adolescent nadalentós. Em va atreure desseguida per la seua gràcia.. Contava el bon sant Manuel que era del segle XVI i pròpia d'Oliva, de la seua església parroquial, i que l'havia copiada ni més ni menys que Roc Chabàs, qui també va publicar-la el 1886 a "El Archivo". Clar, tot el que tinga a veure amb el patrimoni eclesial d'Oliva em feia alçar l'orella, no cal oblidar que Oliva és plebania i de plebanies només hi ha tres al nostre territori cultural, a saber: Oliva, Montblanc i Ontinyent... Sempre he tingut molta precaució amb açò, bé coneixeràs les meues teories sobre el tema plebanistic i que en parlar de Montblanc sempre dic que és l'Ontinyent del nord..., coses meues que algun dia aclariré...

Després va arribar-me, i d'una manera bastant rara (i no sé per què tardana), la versió que Josep-Lluís Valldecabres enregistrà pel famós i imprescindible volum "Nadal Valencià" el 1980. Em va enamorar... I ho va fer de tal manera que, xe, des del descobriment, és la cançó primera de Nadal que escolte cada temporada, com l'himne absolut del temps adventual. 

La versió valldecabrística, mai prou aplaudida, ha tingut un cert ressó i ha estat cantat i enregistrat posteriorment per veus infantils i d'alguna altra manera que s'aparta massa del meu gust classicot. Aquesta melodia tan encertada per acompanyar uns versos tan del nostre barroc, explicatius del sacre llegendari però des d'un punt de vista amable, edificant i moralista de catecisme i pedagògicament rectorial, val, però amb una gràcia popular que em subjugà desseguida... 

Heus ací la lletra, i si la vols escoltar, l'única versió de Valldecabres que he trobat caldrà que la tries entre les peces del "Nadal Valencià" ací mateix. I és cosa bona si no coneixes el recull. Ara podràs accedir-hi i, ou, ou, meravellar-te tu també..




Ou, ou, quina meravella.

                   Plebania d'Oliva (la Safor). Segle XVI


Esta nit és nat un Xic
de la més bella Senyora,
sens poder trobar abric,
a qui el cel i terra adora,
entre la mula i el bou,
Ou, ou,
restant sa mare donzella,
quina meravella!

Davall d’un roín portal
i de una pobra Mare
naix lo Rei universal
per a que lo món repare,
sens tenir tan sols un sou
ou, ou,
sinó la pura mamella,
quina meravella!

Lo infant no té bolquers
ni sa mare ab que comprar-los,
i Josep no té diners
ni troba de qui amprar-los,
ni en l’olla carn de bou,
ou, ou,
ni prou de pa en la cistella,
quina meravella!

Lucifer va tot torbat
per no entendre aquest misteri,.
de tot lo veig contrastat,
puix perdrà prest son imperi;
bramant ne va com un bou,
ou, ou,
bé podrà portar esquella,
quina meravella!

Adam i Eva cantant
estan ab molta alegria,
i Jesús està plorant
de fred dins de l'establia,
i l'estança tota es plou,
ou, ou.
sense carbó ni una estella,
quina meravella!