.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


dissabte, 17 de desembre de 2016

I ara, què ens dediquem a muntar aparadors nadalencs...?






Bocairent, a dissabte dèsset de desembre de 2016.

És cosa curiosa.
Si algú esperava trobar-se amb la darrera facècia de Juanjo Alcaide i meua, aquesta ha passat desapercebuda, com volíem. Un regalet que li hem fet a una persona més que estimable que diu que no és nit de pau i tal...

Però clar, anava jo a deixar passar l'oportunitat de tocar-te el testet mostrant-te com seguim fent feines d'aquelles divertides i de profit, més que siga estètic; encara que només siga per passar una bona estona...




I no, no ha estat precisament una bona estona això de muntar l'aparador nadalenc de Photofinish. Més que res perquè la feina l'hem partida en tres... Primer perquè no arribava la foto de Bocairent nevat. Segon perquè no sé on tinc la memòria i el baület cordovés de l'oripell que representa el meu rei Melcior en el muntatge aquest, s'ha quedat dues vegades a casa... Tercer, com es pot muntar res amb trellat si arribe ahir a Bocairent a les set menys el quart i a les set i mitja m'esperen a Cocentaina? Així no es pot fer més que riure per tot el què ens força la vida i quedar hui de bon matí a fer les coses ben fetes, amb trellat i amb un bon esmorzar revifador allí a ca Vicentet... Plourà? En el meu poble la deixen caure. Què en el teu l'empomen?

Vist com l'any passat vàrem realitzar un aparador solemne, riquíssim, elegant com pocs, enguany calia trencar amb eixa història. Ací, l'elegant és Juanjo. Jo, sóc el de la qualsevol manera... I com que amb l'aparador comença el tema del 10 aniversari de l'estudi bocairentinojuanginós aquest, calia fer alguna cosa que sorprenguera i així em fet, a la meua...

I sí, sorprén. Més que res perquè fent-lo, ja he trobat gent que sota la pluja i tot s'hi aturava...

Ens ha eixit una cosa ben graciosa. Dins una maleta viatgera, hi ha part del meu betlem. Una bona manera de resumir aquests deu anys del senyorhome aquest.
Hem posat el Josep, la Maria i el Jesuset, però són la mula i el bou qui donen calor al "chulapo" fotògraf que els enquadra, situat al costat d'una ovelleta blanca, que és com molta gent el veiem, i una ovelleta negra, el seu alterego oficial.

I allí fent cor i rondalla, els ninotets bocairentins que tinc per casa i que, ja veus per on, per a Juanjo són persones que també mereixen la reverència que jo els tinc en haver-los convertit en lars de ma casa... Excepte la Mahoma, que no toca... Hi ha el Mestre i la Xiqueta representant els Cabolos i moltes altres coses, i un Mosqueter que en representa d'altres...

I hi ha una certa dansadora i un cert majoral que ens són amics, i un lloat dolçainer que descansa en pau i qui tenim molta estima, i un cert cantant bocairentinovalenciàcastellonencontinyentícarcaixentírealencmontserratiarealenc tocant-nos la guitarra tapat amb una manta de les bones... El millor de cada casa...





I entre les peces de fang agostenc que representen els Reis de l'Orient (Gaspar i Baltasar, que Melcior és de fusta marquetejada), una carta infantil per a ses Majestats i un pedaç de la meua col·lecció de joguets mecànics..., la rateta, l'helicòpter, el carrusel, la moto amb sabata i un soldat tabaleter amb què Juanjo ha flipat en no haver-lo sospitat mai...

Doncs bé. Esperem que la gent, quan pare de ploure, s'ature al davant de l'aparador. I si algun dels qui miren somriu, ens donarem per satisfets...

PD: Per suposat que em deixe bona cosa del simbolisme amagat. Si el voleu trobar, cal que hi passeu per allí... Per exemple. La tela que hi hem posat, li s'ha passat abans cardador o no...?