.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimarts, 6 de desembre de 2016

Estimats Nicolauets!




Ontinyent, a dimarts sis de desembre de 2016. Els Nicolauets.

Això, estimats meus. Com anem a celebrar hui el fer la festa dels xiquets que van a escola si amb allò de la immaculada, i intocable, Constitució, hui és festa cívica de guarda...r, que de guardar poc la guardem, tot s'ha de dir... La de gent que ha treballat hui per poder fer pont el divendres... Jo mateix he tingut l'obrer a casa, i no veges el despatxet tan rebonic que se m'ha quedat. Ah, i tota la vesprada decorant de Nadal Can Carrasca, ausades l'arbre que hem arreglat l'Abel, Noemí i jo mateix... Ja et passaré fotos, ja... Tot preocupat que se n'ha anat el xicon després de deixar mandarines prop del Tió per si vol començar ja a menjar o potser no menja i en arribar la Nit de Nadal no caga i... 

Bé, això, que la solució de passar els Nicolauets amb les Caterinetes em sembla de categoria...! Sobretot si amb això d'assumir les formes caterinenques (amb corbata vermella i dinar grupal) s'ha acabat el costum d'anar acaçant gallines espasa de fusta en mà, poques que en queden, i ja cap ni una al món urbà... La llàstima és si s'arriben a perdre els Pregons dels Nicolauets, espere que no... Del Sermó del Bisbetó, allò de vestir un escolà amb robes talars i encomanar-li un sermó còmic, si es fa en algun lloc de Catalunya encara serà massa i prou, que per les valències ja tenim propu sermonaris ridículs, com aquell arquebisbe que acompara una alcaldesa difunta de poc amb el mateix Jesucrist. "Amén, digan Glória, passen fulla...".

Al meu betlem, aquesta que et mostre és la imatge dels Nicolauets. En directe és ben dolça malgrat que vaig voler reflectir allò de la pobra gallina... No és temps de gallines l'Advent, no... Recorde una persona molt estimada per mi que es posava realment malalta quan escoltava aquella cançó de Nadal que acabava soltant allò de "la lloca feia cloc-cloc i la tiraren al foc, i els pollets feien piu-piu, i els varen tirar al riu". Vaig pensar fer un xiquet acaçant un conill ensabonat, que és també iseta que se'ls feia, als conills i als educands més menuts a la classe... Però no, la crueldat infantil també cal que estiga present a la memòria comunal, ara que acabarem diabètics mentals amb tanta sobreprotecció, pares helicòpter i desatenció a un temps... He afegit a la fotografia un trosset de la cançó dels Nicolauets de Castalla que refereix el costum espasser.... No voldràs que em limite a les boletes i bolots que canten arreu...? Per a això hauria fet el sant Nicolau d'Alacant, al que les dones que volien nuvi li tiraven torrat per veure si així... Sí, com es feia a Sant Antoni de Dalt de Bocairent amb la cosa de pegar-li al melic del xiquet en la processó..., sent que el Jesuset que sosté el sant franciscà no té melic...