.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dilluns, 26 de desembre de 2016

De nou et cante, sant Esteve...




Ontinyent, a dilluns vint-i-sis de desembre de 2016. Sant Esteve.

Hui és festa gran, de nou, a Can Carrasca. Sant Esteve. Aquell xiquet que em somriu des de la muntanya que veig quan m'alce; que em diu adéu ans de gitar-me; que estat testimoni d'alguns dels moments més bonics d'aquesta vida; que ha plorat amb mi els més tristos; que m'ha mostrat com de cruels i aprofitats són els homes; que m'espera quan moriré per riure amb mi la mort mateixa...

Quan arribaré, i que el Solstici m'ho permeta prompte, sé que m'esperarà, allí a vora del baranat sobre la Vall més enjogassadora. Després, i rient encara, ni em parlarà del Judici; ell bé sabrà quin ha estat el meu servici... I se'n vindrà una estona amb mi, fent camí. Passarem també el desviament de la Cova de l'Avern, que les profunditats calcàries no seran tampoc companyes pel meu esperit. Farem cap a les Carrilades i passarem l'avenc, cap Purgatori tampoc no m'espera... I quan estiguem vora l'Alt de la Creu, mirarem el paisatge tan vast que ens envolta. No pot haver cap altre de millor perquè des d'allí s'albira gairebé tots els indrets que estime (que el meu cendrar estarà sent llençat a l'altre paradís, vora la cava que estime). Allí em farà un abraç i em desitjarà sort. Jo li faré un bes i li agrairé tot el què per mi ha fet, fins i tot aquesta darrera companyia.

I després de fer una darrera ullada, mentre el sol va pujant a migjorn, començaré a caminar...



Cant de Sant Esteve
(Remigio Valls)


"Sant Esteve d'Ontinyent,/ encén foc en caure el dia,
foc que diu devotament:/ reseu tots l'Ave Maria!

El qui puja a Sant Esteve/ matiner amb cor fidel
per unes mateixes passes/ puja a l'ermita i al cel.

Sobre bancalats i serres/ hui l'ermita esclata en gent,
que adora una hòstia enrogida/ pels raigs del sol naixent.

Blanca enllunada de ciris/ i de sol, per Ontinyent és,
l'ermita de Sant Esteve/ flama de Pentecostés.

El sol, que cap a l'ermita/ pujava esta matinà
al pondre's la cabellera/ s'ha deixat allí enredrà.

En la Cova de l'Avern/ el dimoni està rabiant, 
quan al gloriós Sant Esteve/ propet la festa li fan.

Sigues falla de l'Ermita/ a cada poqueta nit,
llum de devoció cristiana/ per a tot ontinyentí.

Per menjar amb apetit/ i gojar santa emoció
esmorzar en Sant Esteve/ i assistir a la funció."