.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dilluns, 26 de desembre de 2016

Com van anant-se'n. Ara George Michael...




Ontinyent, a dilluns vint-i-sis de desembre de 2016. Sant Esteve.

Llig amb gran basca allò de la mort del senyor Georgios Kyriaco Panayiotou, pel mundanal soroll George Michael, cantant.

Supose que els casos de la seua vida que excedeixen la permisivitat de la nostra hipòcrita societat seran els que marquen, com ara llig amb disgust, la seua biografia pública. Imagine com qualsevol lector condescendent mourà el cap amb desaprovació en passar la pàgina obituària en què, fins i tot, s'estan especificant els gustos sexuals que l'home buscava. I si es parla de la seua música es fa des d'un punt de vista economicista i quantitatiu.

S'obvia l'Art, i aquest senyor en tenia per dar i vendre'n.

Jo, li remercie alguns temes i una actitud pública, dins la música, que trobe justa i necessària. En el seu moment, almenys, a mi va marcar-me. La resta, s'ho endú eixe vent que passa quan entre la vida, la Mort s'endú l'home i ocupa el seu espai la pau... Igual com espere que se'n vaja aquest any maleït pels sons de la nostra actual cultura popular: Bowie, Prince, Cohen, Michael..., el xou de Dylan als Nobel...

Cada vegada més ois que em dóna llegir cap periòdic... Vaig a posar-me a ballar abans que se m'acaben del tot els 80 i 90...