.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 12 de desembre de 2016

Ai si m'he rist... Però si és...!!!



Biar, a dilluns dotze de desembre de 2016.

Ai...!
Que hui me n'ha passat una a classe d'aquelles per a recordar per anys..., i que enllaça amb allò que et comentava fa ben poc dels referents que uns i altres tenim per enfrontar-nos amb la vida que ens ve...

Resulta que m'ha arribat el famós paquet amb què una certa editorial valenciana molt escumosa obsequia els professors de valencià (segons la seua categoria dins els centres, que ja te n'he parlat del poc que m'agrada aquesta pràctica publicitària i és cosa fer més safareig del tema...). Sense tallar-me, he anat obrint tota la borrumballa que hi havia al dintre, que si tal publicitat, tal calendari horrible, tal... Collins, ja se'n podien anar a l'ample amb tanta publicitat banal... "Oye", he escoltat a algú, "y no les puedes enviar al garete...". M'he somrís per fora i m'he baquejat per dins... "Al garete" diu...

I de sobte que apareix el menut catàleg de les novetats de l'estació en curs. El veig i me n'admire. Bona foto... Què li haurà caigut al Raimon al peu per a que faça eixe gest...? Coses meues i del meu humor més negre... 

I ara ve el millor: el veuen també els alumnes de segon d'ESO i se n'admiren... "Ostras.., ¡Trump!", "sí, está gritando...", "Tiene cara de dictador...". !. "¡Es Trump!!!"...

I ací si que no m'he pogut i he esclatat amb un riure... Què qui és Raimon per aquestes criatures? I això que era classe valencianoparlant, xe...!

I el millor és que ells, i altres de Batxillerat després, m'insistien que l'home li té una retirada... Jo, serà pel costum, no li la veig per cap cantó...!

Serà cosa d'anar explicant-los-ho... O millor, que els ho explique el seu mestre de Valencià...!