.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dimarts, 27 de desembre de 2016

Adéu, princesa Leia...




Ontinyent, a dimarts vint-i-set de desembre de 2016.

De xicotet, m'agradava aquesta Dama d'Elx gal·làctica, com disparava i lluitava millor que no ho feien els seus companys, i sense despentinar-se les ensaïmades, encara tenia temps per enfrontar-se a les tonteries que li deia el Han Solo, perdudament enamorat d'ella, en unes pel·lícules que no acabava d'entendre jo massa, i que encara no entenc com agraden i agraden a milers de persones, a generacions senceres..., i a mi també!

Senyora Fisher que no poguéreu treure-vos de damunt ni el personatge ni la fama ni la desgàcia que personatge i fama comportaren; ara que la desestrellada Mort us du a fer altres camins més enllà de la nostra percepció espacial, gràcies per la vostra existència, més que només siga conte i cel·lulosa, ara passada a qualsevol teconologia de transmissió d'imatge possible, i a les que demà existiran i encara no podem saber.

La vostra gesta romandrà potser com la primera gran rondalla planetària.

Princesa Leia Organa / Skywalker, que la Força ens acompanye el sentiment...