.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dimecres, 2 de novembre de 2016

Sobre les referències a la mort en la Fira de Cocentaina...






Biar, a Dia d'Ànimes, dimecres dos de novembre de 2016.

Un dels punts que més curiositat m'ha despertat dels tants que he pogut apreciar en aquesta recent acabada Fira de Tots Sants ha estat un cridaner, i inesperat, tractament amb puixances de la noció de la Mort.




Val a dir que aquesta idea sempre ha estat, a la Vila Comtal, i pel que fa al costumari social i a la representació simbòlica, d'allò més interessant; i diferencial sobre tot. M'explique perquè el tema dóna per a molt. Mentre arreu, els dies que envolten Tots Sants han acabat reduint la tradició mortuòria a les visites al cementeri per netejar i decorar amb flors les tombes dels difunts familiars, les pràctiques religioses -supersticioses o no- pels creients actius i les parareligioses encara abundoses en les intimitats personals i familísitques, a una escardussera comensalitat pròpia reduida al dolç i a una puixança per imitació del model general social nordamericà de Halloween, a Cocentaina, a totes aquestes, cal sumar la Fira.




La magna Fira ho tapa tot a l'ull forà.
La Fira és tan gran, tan ampla i tan abassegadora pel que fa a la programació com també per la mateixa ocupació física de l'espai social, que potser oculta o bé minimitza el que a tot arreu és l'habitual. Però, i en canvi, el fet mateix firer, que a Cocentaina siga la Festa Grossa, ha protegit també, més que no potenciat, el fet religiós històric tot i mantenint un culte específic, el de les Ànimes del Purgatori.
Bé ho mostren les ceràmiques precioses, tant les antigues com les d'execució actual, de l'Església del Salvador, seu parroquial de tradició contrareformista bastida sobre el canemàs social morisc del temps barroc. I més encara la impressionant pintura que s'hi troba exposada a la veneració dels fidels vora la pica baptismal, un dels exemples valencians més interessants de la devoció animista i eucarística a la vegada; Crist és el Calze i vessa la seua Sang per la redempció, amb el vistiplau cèlic i l'ajut eclesial, tant del clergat regular com del secular. Hi ha bastants símbols tradicionals referents a aquestes temàtiques creencials, i aquesta obra els recull gairebé tots...!




Però no volia referir aquesta tradició animístera ortodòxica sinó la impressió que m'ha fet tot allò que he anat observant i que té la representació de l'esquelet humà com a símbol mortuori. Fins ara, supose que de calaveràmens hi haurà hagut abastament, però com enguany no n'havia trobat mai, i això és justament el que m'ha fet sorprendre'm.

El primer exemple ha estat, justament, un dels èxits simbòlics del certàmen: els dos gegantins esquelets que van ser instal·lats vora l'escenari del Pla de Palau. Dues calaveres cobertes de telams foscos que simulaven ocultar-los i dels que només costelles i estèrnum, i també les ossudes mans, podien ser contemplades... La de gent que ha possat al davant seu aquests quatre dies. Vaig seure'm de bon matí un d'ells només per observar, i vaig sorprendre'm de les cues informals que arribaven a formar-se, i les fílies i fòbies que sobre els infants provocaven...



I a partir d'ací, i ja a les paradetes, han començat a multiplicar-se les calaveres com a producte firable...


Lluny de provocar l'espant que en el públic adult  aquestes representacions poden tindre, a cada cantó apareixien exemples diversos d'ús cadavèric, tant en objectes presos pretesament com a decoratius com també per ser usats a tall d'eina domèstica, com ara les tasses i gots, algunes d'elles molt semblants als usats antigament per les cultures escandinaves i nordeuropees i que ens han arribat iconogràficament com a pròpies de Víkings i Normands.

Decoració? Sí, amb estampat de naips, militars extrems, aviadors, bales en forma de cresta capil·lar punc, calavereta marinera, amb la bandera etiòpica-rastafari, amb la còfia barretinesca del Pare Noel...,




... amb casc de Centurió de les legions del Cèsar, o com a vidriola recoberta de lluentons glam... Es banalitza la Mort?, es popularitza així?, se li perd amb el joc qualsevol respecte o escrúpol que davant seu ens quedara?



El culte dirigidor i invocador a les Ànimes amb mines, minetes i papallones enceses sobre un plat amb oli o bé amb els ciris blancs recobers de film vermell, tan present encara com a mètode paralitúrgic ha trobat evolució/descendència amb aquestes calaveres cèriques?  Difícilment veig introduïbles aquesta mena de nova parafernàlia en les mentalitats i pràctiques més tradicionalistes. Les trobe més adients per aquelles persones que usarien de decoració les closques cadavèriques. O si cal apurar, ideals per qualsevol ritualitat neomil·lenarista; amb un avantatge clar, la funcionalitat podria ser la mateixa, tot assegurant la desaparició ritual de la parafina o el cerum en desfer-se i, qui sap, si damunt aportaria algun perfum a l'ambientació...




Fins i tot en el món referit teòricament als infants del que, abans, anomenàvem "marqueteria", he trobat exemples calavèrics entre les immenses possibilitats oferides...



I el que m'ha acabat deixant de pasta de moniato..., que hi havia tota una paradada dedicada a la santa Mort de l'estil mexicà! Una visionària firera que s'ha encarregat de replegar teles i teles i cosir amb elles qualsevol producte possible tot recollint la tirada mortuòria. Motxilles, carteres, samarretes..




...turbants de cabell, pitets perquè no s'embruten els infants en menjar...