.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


divendres, 25 de novembre de 2016

Sense mentir, preciosa com el matí...


Rotllets de les Caterinetes...



Ontinyent, a divendres vint-i-cinc de novembre de 2016, Dia de les Caterinetes.

Hui comence el dia dolgut en el físic i el moral, però com que per a mi és dia gran aquest, que comença hui l'hivern cultural amb la festa de les Caterinetes, vull començar-lo cantant. I aquesta és, de les tantes cançons com hi ha al món dedicades a alguna Caterina la més animosa i rebonica, i a més, la canta un dels meus grups preferits, Nadau, ara em pose a cantar-la amb tu...




"Catí qu’ei, shens mentir, Beròja com lo matin.
Caterineta, se’n va lo temps, Se’n va lo temps, se’n va lo temps, Caterineta, se’n va lo temps, Jo que t’aimi per tostemps.
Los sons uelhs son tant doç, N’an jamei ni dòu ni plors.
Per darrèr, per davant, Non sèi quant a de galants.
Avocat, charpentièr, E lo hilh deu rei parièr.
Que m’a causit a jo, Praube, praube Peiroton.
Praube com un arrat, Las estelas dens lo cap.
De tot petit enlà, Jo que l’aimavi dejà.
De ploja o de sorelh, Jo que l’aimi tau com ei.
De sant Pèir a Sant Joan, Jo que l’aimi tot er’an".