.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dimecres, 2 de novembre de 2016

I després dels Sants, les Ànimes...


Rajolets de les Ànimes de l'església del Salvador. Cocentaina.


Cocentaina, a dia de Tots Sants, 1 de novembre de 2016.


Estimades animetes vives...

Ai, em fa tanta gràcia això de les "animetes vives"... És la fòrmula que tenen els Folls del Camp de Mirra per referir-se a si mateixos quan van a captar per les cases o en la plaça en el Dia dels Folls... "Una llimosneta per a les animetes vives...", per cadascú d'ells, de nosaltres...

Res, que s'està acabant la Fira de Tots Sants i, a aquest pas, no vos contarem res de la tradició de les altres animetes, les de sempre... Així que a mena de ciri guiador de perdurables, et passe l'entrevista que em feren, no..., millor tot el programa, de Ràdio Cocentaina "Una nit al Castell", on m'escoltaràs dir i dir sobre aquestes coses amén d'altres amenitats dites per gent de tro i trellat... És que l'hora que és, estic més per gitar-me jo al llit en arribar a casa que no deixar que ho faça cap esperit familiar, que el llit és estret i que no puguen dir que per ells he patit fred...

... Si arribe a casa i em trobe al Comte Arnau fent postureig... "Tot solet em feu la vetla, vassall lleial. Tot solet em feu la vetla, Sergi insensat...", amb tants anys com l'he buscat infructuosament, li respondria sense cap recança "No vos faig jo hui la velta, Comte l'Arnau. No vos faig jo hui la vetla, que estic baldat..."