.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dimecres, 2 de novembre de 2016

I després dels Sants, les Ànimes...


Rajolets de les Ànimes de l'església del Salvador. Cocentaina.


Cocentaina, a dia de Tots Sants, 1 de novembre de 2016.


Estimades animetes vives...

Ai, em fa tanta gràcia això de les "animetes vives"... És la fòrmula que tenen els Folls del Camp de Mirra per referir-se a si mateixos quan van a captar per les cases o en la plaça en el Dia dels Folls... "Una llimosneta per a les animetes vives...", per cadascú d'ells, de nosaltres...

Res, que s'està acabant la Fira de Tots Sants i, a aquest pas, no vos contarem res de la tradició de les altres animetes, les de sempre... Així que a mena de ciri guiador de perdurables, et passe l'entrevista que em feren, no..., millor tot el programa, de Ràdio Cocentaina "Una nit al Castell", on m'escoltaràs dir i dir sobre aquestes coses amén d'altres amenitats dites per gent de tro i trellat... És que l'hora que és, estic més per gitar-me jo al llit en arribar a casa que no deixar que ho faça cap esperit familiar, que el llit és estret i que no puguen dir que per ells he patit fred...

... Si arribe a casa i em trobe al Comte Arnau fent postureig... "Tot solet em feu la vetla, vassall lleial. Tot solet em feu la vetla, Sergi insensat...", amb tants anys com l'he buscat infructuosament, li respondria sense cap recança "No vos faig jo hui la velta, Comte l'Arnau. No vos faig jo hui la vetla, que estic baldat..."