.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

diumenge, 27 de novembre de 2016

Acabem l'any Llull com cal...




Ontinyent, a diumenge vint-i-set de novembre de 2016.

Puix senyor, no sé quan acabaran les instàncies públiques i privades d'estirar això de l'homenatge a Ramon Llull pel set-cents aniversari de la seua mort. Per la meua part, Can Carrasca acaba hui.
Acaba hui això d'atribuir un any a un escriptor. Durant tot aquest temps de promoció global d'un geni medieval dins la modernor passada d'ahui en dia, hem vist i viscut nombroses iniciatives. Poques n'he pogut tastar directament, car a la meua terra immediata, Llull només és un jugador de bàsquet, i del Real Madrid... I com que ací no arriba res, només la interessantíssima pel·lícula de TV3 i poc, i dels llibres que han anat editant-se provarem de fer-ne acapte si és possible, hem procurat, i també cal dir-ho, sense esgotar-nos massa, en fer arribar des d'ací cap a fora...





És així com em vaig treballar la col·lecció dels set cartells lul·lians per al Departament de Valencià de l'IES Miguel Hernández de Bigastro, on fins a l'estiu treballava... Hui, n'he afegit un més, el darrrer...











És així, també, com he anat creant i penjant un seguit d'imatges senzilles en què actualitzava consells mitjevàlics i religiositoics del "Libre dels mil proverbis"... Una bona col·lecció he creat que anava penjant del blog i passant-vos pel facebook amb una regularitat remarcada... A saber on hauran arribat...











És així, com no, que anava picant textos d'ací i d'allí per penjar-los del meu blog. I és així, finalment, que vaig retre homenatge a la figura humana volent fer la seua divina figureta del meu Betlem... Si és que Alícia té unes mans d'or...!




Pobre ninotet si he patit per ell, que s'ha passat mig any lluny de casa, en una exposició on la meua figureta caganera acabà...















Acabe l'any Llull. Promte començaré altres homenatges. A l'any que ve toca celebrar un alcoià impressionant i una madrilenya imprescindible...




Però, en acabar l'any Llull... oblide Llull? Ni pensar-ho. Llull és copatró del meu oratori i el podeu trobar com a cap d'altar... Com oblid..., ni pensar-ho!





Si és que, realment, la meua pensada és només la de retirar aquesta nit el logotip centenarial... No faré més cartells perque no toca, però seguiré canviant les referències literàries, seguiré fent aquestes imatges sobre les "moralines" i escampant-les, i el ninotet seguirà formant part del Betlem...




Tot seguirà com fins ara però sense cap parafernàlia. Dins d'una quotidianitat que m'estimaré sabent-lo part d'ella, conformant el meu cada dia.















Si aquests mesos han servit per fer-me és constant en el meu lul·lisme cultural i etnològic, i potser gràcies al poc fet, algú ha pogut apropar-se al fenòmen, ben cofoi quedaré.



Però encara queda molta i més feina. Serà cosa d'anar seguint... I de seguir seguit tants segurs consells...