.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dilluns, 31 d’octubre de 2016

Que han trobat els ossos del pare i les dones d'Ausiàs March?





Ontinyent, a dilluns trenta-u d'octubre de 2016. La Castanyada.

Quan vaig anar a visitar Medinacelli, una magnífica vila soriana, ni cinc minuts passaren sense que preguntara a l'encarregada de turisme per on es trobava la tomba d'Almansur. Supose que jo faria cara de badoc, emocionat de pensar que podria trobar-me davant les despulles d'un dels personatges tants que admire dels qui han sigut a la boleta del món. Em va costar, segur, mantenir-la quan em va dir que no m'ho podia xarrar... Resulta que el dijous següent, la persona que havia trobat per fi la tomba presentava un llibre on ho contava, i fins que no... Escolte, que jo vinc de la Vall de la Terra Blanca, i d'ací que torne... Ni per aquelles, que no...

I ara, veig que me l'han tornada a pegar.

Quan fa ben poc vaig estar-me, amb boníssima i malíssima companyia (cadascú que s'hi adscriga on considere) al monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a l'església estant, vaig preguntar per les tombes dels March. El pare d'Ausiàs, el poeta Pere March, hi està al vas familiar, i sembla que les dues mullers de son fill Ausiàs, Isabel Martorell i Joana Escorna, també... No, no se sap res perquè amb la desamortització i tal i pasqual...

I em desdejune aquesta setmana amb el noticiot que sí, que han trobat les sepultures marquianes a la ditxosa església... I que s'ha identificat l'ossamenta del pare March i la nora Isabel, i que potser algunes de les despulles siguen de Joana...! Jo em meravelle de tal troballa, i me'n congratule també! Ai si això és deveres...! Si fóssem o fórem un país com cal, com a mínim un territori amb una certa autoestima, coets caldria que disparàrem. Si fóssem una literatura sana i desacomplexada, i amb estat propi, la notícia hauria obert informatius arreu... 

I no estaven sota cap capella lateral, com se suposava, sinó a sota del cor, per on tants camions de taronges han passat després de la desamortització...

I pensar que quan vaig fer aquesta fotografia estava passant per damunt de les despulles dels gloriats difunts...!

A mi m'alegra. Hi ha qui dirà que la literatura està als llibres, a les obres. No és així. La literatura és parenta de la història, de l'arqueologia, de la sociologia, i, en ajudar-se, totes avancen. A més, com que sóc tan simbòlic, jo, tindre a mà tals relíquies pot venir bé. No sé del tot de què servirà tenir l'ADN mitocondrial de Joanot Martorell, que la Isabel n'era germana, perquè a saber on es troba el carcami de l'home..., però per confirmar que els ossos de la Catedral de València són d'Ausiàs, si es pogués... 

Ara, que si les tombes són ara propietat de la família Trénor, qualsevol cosa pot arribar a passar. Veurem com va la cosa. Quede expectant, per si me la volen tornar a pegar...