.

.
"Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries. Si enllosassen la terra, brotaries/ per les mateixes juntes... I en pocs dies/ les lloses més pesants alçaries".

Martí Domínguez Barberà.
.


Falta ben pooooooooooooc....!

.

.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Moneda filípica...




Biar, a dijous sis d'octubre de 2016.

De tant en tant, em ve alguna recança de Bigastro. 
Apareix en coses o moments inesperats o fugissers...
Ahir, per exemple, vaig recordar com, a la cantina de l'institut, em feia tanta gràcia pagar-li a Maribel tot mirant, sempre, de quin país era la moneda i si per casualitat ens apareixia alguna nova d'espànyica. Ens semblava mentida que tal i com és el sistema i està muntat, a rei nou no correspongués moneda nova...

Deien que si estàvem en crisi i que això de posar un nou rei no era prioritari, o que com que el rei anterior no havia mort, o que s'haurien d'acabar primer les del monarca emèrit i que la cosa no trigaria gaire al pas que segueix anant la crisi... Jo, em malfiava de qualsevol opinió, atés que ben sabuda és la dèria del poder personal per la numismàtica, històrica i histèrica... Com anaven a perdre l'oportunitat d'establir un nou símbol de domini social els qui ens manen?

Doncs bé. Ahir, dos anys, tres mesos i dihuit dies després de la proclamació del darrer rei, vaig rebre unes tornes a la Venta el Borrego de Banyeres de Mariola entre les quals vaig admirar la primera moneda filípica que intercanviaré en aquesta vida.... Vaig quedar flipat. Les coses arriben quan no les esperes gens, vaig treure com a conclusió personal, i "mera" quina cosa més curiosa, acunyada el 2015, diuen... I com a resum social?, sí, clar..., potser que el Sistema, anecdotari a banda, segueix rodant i rodant...

Maribel, que ja tinc una moneda del monarca que vénen com al més preparat de la història...!
Demà, seran les altres ja peces de museu i aquesta la quotidianitat més absoluta..., el rodar del món que et deia...