.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dimarts, 18 d’octubre de 2016

L'antologia de David Mira al Verkami..., ja tardes a ajudar...




Ontinyent, a dilluns dèsset d'octubre de 2016.

Aquest migdia, m'he endut la grata sorpresa de trobar-me amb una proposta espectacular, dins dels límits casolans que per a mi té tan amplíssima paraula. Espectacular, que atreu l'atenció pel seu caràcter grandiós... I no és que la proposta siga grandiosa en sí, la tinc més per justa i necessària. El realment grandiós, perquè és gran en múltiples sentits, és el personatge que la protagonitza. I d'ací el caire d'espectacle de la mateixa...

M'explique.

Els "amics de David Mira", sent que David està prop d'acomplir els seixanta anys, han pensat en retre-li un homenatge. I com ho fan? Publicant una antologia a cura d'altre homenot merut, Josep Sanchis Carbonell. No haurà estat tasca fàcil, això d'encabir els vora cinquanta poemaris en una edició que ja està a punt d'entrar en imprempta i que es promet bona, bonica i acurada. La gràcia és que, entre unes coses i altres, el projecte es troba avançadíssim i pel Nadal ja podrem gaudir-lo plenament. No hi veig el moment...

I no veig el moment per una raó. Si coneguéreu David, a qui admire de fa dècades, ho entendríeu perfectament... A mi em va nàixer eixa estima de menut perquè a ma casa sempre ha tingut l'home un predicament, una aura, molt especial. Els meus pares sempre l'han tingut en una alta consideració que sol dir-se, i encara recorde com de jovençols la meua germana i jo procuràvem no perdre'ns cap programa dels que feia amb Pep Barberà, aquells mítics "Trossos i mossos" a la ràdio...  Com a persona...,, poca gent, molt poca, mereix el respecte que la seua sola presència demana. I com autor? Sempre m'ha sabut mal eixe amiguisme ranci i decimalador que viu la cultureta valenciana, bé ho saps si em lliges... Per més que lluites, si no tens els amics adients no arribaràs mai a cap port. Però amics d'amistat insana, de tarquim... Si David hagués volgut capbussar-se en el procel·lós món de l'envegisme punyetarial valentí, hauria gojat ara mateix d'un predicament en poc diferent al que gaudeix el senyor Estellés, i ni ho dubte ni ho exagere. És un poeta enorme, que viu, alena i fa que alenes poesia a tota hora. El seu món, sovint tan incomprensible pel gran públic que no té, és d'admiració necessària pels qui ens l'estimem.

Una cosa que David Mira sí té, i és tan rebonica, són els amics, les persones que l'envolten. Veus? Ací no hi ha pals a cap roda. La iniciativa de publicar-li l'antològica els honora, i ens permet a tots disfrutar David, i el més important a hores d'ara, comunicar-lo. Fer-lo arribar... I el realment brillant és que vol fer-se de manera col·laborativa, a través d'un d'aquells Verkamis que tan útils s'han vingut demostrant darrerament... Tots nosaltres podem col·laborar en l'edició tot aportant una quantitat econòmica que, a més, ens tornarà amb creixences la il·lusió, perquè ens permet ajudar, rebre el llibre i, fins i tot, obtindre un regal: una edició ja publicada que pot ampliar la nostra coneixença del poeta... Ja es va intentar en alguna altra ocasió i jo encara em sent cofoi del tot per haver-hi participat... Ara, a més de sumar-m'hi, necessite contar-t'ho...

Ahir mateix, vaig publicar ja alguna cosa al Facebook. Immediatament vaig tindre els grats dels lectors... Un d'ells, ben admirat meu, va tardar un no res en sumar-s'hi, i sé que molts d'ells posaran també el seu gra de sorra prompte... Altre amic, comú amb David, em va escriure i emocionadíssim... Quina gràcia, que s'encomane així aquesta mena d'estima admirada... 

Així que, des d'ací, t'emplace, amic o enemic lector, enemiga o amiga lectora, a que vulgues participar d'aquest joc tan bell, perquè n'eixiràs benparada o benparat de totes totes...  Vaig a posar-me jo a captar ara mateix si el motiu no és alt?, xe!

I per cert, no em diràs que el títol que s'han empescat no és original del tot per a una antologia davídica... "De vida i miratges"... Imagina't...!