.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimarts, 18 d’octubre de 2016

L'antologia de David Mira al Verkami..., ja tardes a ajudar...




Ontinyent, a dilluns dèsset d'octubre de 2016.

Aquest migdia, m'he endut la grata sorpresa de trobar-me amb una proposta espectacular, dins dels límits casolans que per a mi té tan amplíssima paraula. Espectacular, que atreu l'atenció pel seu caràcter grandiós... I no és que la proposta siga grandiosa en sí, la tinc més per justa i necessària. El realment grandiós, perquè és gran en múltiples sentits, és el personatge que la protagonitza. I d'ací el caire d'espectacle de la mateixa...

M'explique.

Els "amics de David Mira", sent que David està prop d'acomplir els seixanta anys, han pensat en retre-li un homenatge. I com ho fan? Publicant una antologia a cura d'altre homenot merut, Josep Sanchis Carbonell. No haurà estat tasca fàcil, això d'encabir els vora cinquanta poemaris en una edició que ja està a punt d'entrar en imprempta i que es promet bona, bonica i acurada. La gràcia és que, entre unes coses i altres, el projecte es troba avançadíssim i pel Nadal ja podrem gaudir-lo plenament. No hi veig el moment...

I no veig el moment per una raó. Si coneguéreu David, a qui admire de fa dècades, ho entendríeu perfectament... A mi em va nàixer eixa estima de menut perquè a ma casa sempre ha tingut l'home un predicament, una aura, molt especial. Els meus pares sempre l'han tingut en una alta consideració que sol dir-se, i encara recorde com de jovençols la meua germana i jo procuràvem no perdre'ns cap programa dels que feia amb Pep Barberà, aquells mítics "Trossos i mossos" a la ràdio...  Com a persona...,, poca gent, molt poca, mereix el respecte que la seua sola presència demana. I com autor? Sempre m'ha sabut mal eixe amiguisme ranci i decimalador que viu la cultureta valenciana, bé ho saps si em lliges... Per més que lluites, si no tens els amics adients no arribaràs mai a cap port. Però amics d'amistat insana, de tarquim... Si David hagués volgut capbussar-se en el procel·lós món de l'envegisme punyetarial valentí, hauria gojat ara mateix d'un predicament en poc diferent al que gaudeix el senyor Estellés, i ni ho dubte ni ho exagere. És un poeta enorme, que viu, alena i fa que alenes poesia a tota hora. El seu món, sovint tan incomprensible pel gran públic que no té, és d'admiració necessària pels qui ens l'estimem.

Una cosa que David Mira sí té, i és tan rebonica, són els amics, les persones que l'envolten. Veus? Ací no hi ha pals a cap roda. La iniciativa de publicar-li l'antològica els honora, i ens permet a tots disfrutar David, i el més important a hores d'ara, comunicar-lo. Fer-lo arribar... I el realment brillant és que vol fer-se de manera col·laborativa, a través d'un d'aquells Verkamis que tan útils s'han vingut demostrant darrerament... Tots nosaltres podem col·laborar en l'edició tot aportant una quantitat econòmica que, a més, ens tornarà amb creixences la il·lusió, perquè ens permet ajudar, rebre el llibre i, fins i tot, obtindre un regal: una edició ja publicada que pot ampliar la nostra coneixença del poeta... Ja es va intentar en alguna altra ocasió i jo encara em sent cofoi del tot per haver-hi participat... Ara, a més de sumar-m'hi, necessite contar-t'ho...

Ahir mateix, vaig publicar ja alguna cosa al Facebook. Immediatament vaig tindre els grats dels lectors... Un d'ells, ben admirat meu, va tardar un no res en sumar-s'hi, i sé que molts d'ells posaran també el seu gra de sorra prompte... Altre amic, comú amb David, em va escriure i emocionadíssim... Quina gràcia, que s'encomane així aquesta mena d'estima admirada... 

Així que, des d'ací, t'emplace, amic o enemic lector, enemiga o amiga lectora, a que vulgues participar d'aquest joc tan bell, perquè n'eixiràs benparada o benparat de totes totes...  Vaig a posar-me jo a captar ara mateix si el motiu no és alt?, xe!

I per cert, no em diràs que el títol que s'han empescat no és original del tot per a una antologia davídica... "De vida i miratges"... Imagina't...!