.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dimecres, 26 d’octubre de 2016

Holywins vs Halloween...



Ontinyent, a dimarts vint-i-cinc d'octubre de 2016.

S'acosta Halloween.

Els comerciants d'un carrer d'Elx s'estan posant nerviosos. Volen posar també nerviós l'Ajuntament.
Per la vesprada, centenars de xiquets prenen el lloc per celebrar una batalla d'ous, farina i serpentines que diuen els qui l'han vista que poc pot envejar a l'Enfarinada d'Ibi. Si és així, bé fan de tindre por. Jo la tindria.Fantasmes? No, xiquets. Xiquets que es parapeten en les tendes, que campen com volen i no hi ha qui els puga ni vulga aturar. Fins el punt que s'han arreplegat firmes i ha signat i tot el xinés que es guanya les garrofes venent-los ous, farina i serpentina.Fan una reflexió ben interessant, i m'agrada com la fan: hem importat el pitjoret d'aquesta festa.

Potser per això, i en reacció a les malvestats de la torta mirada cívica, el bisbat de Cadis i Ceuta ha trobat una solució. La festa de la vespra de Tots els Sants (Halloween) cal que siga la festa dels Sants, de Tots (Holywins). Proposa doncs de "recristianitzar-la"...

Com es faria tal cosa? Ha proposat als pares dels col·legis confessionals que disfressen els seus fills de santets i santetes, verges, màrtirs, àngels i apòstols... Una remescla curiosa del Sexenni i el Corpus pot eixir del joc... però consideren que els xiquets s'estan veient arrossegats a un ambient contrari a l'esperança de la Resurrecció.

Una festa que mai no ha estat cristiana, al meu parer, serà difícil de "recristianitzar". En tot cas, caldrà cristianitzar-la. No sé si la proposta tindrà èxit i en uns anys veurem els carrers de les viles grans plenes de xicalla santificada anant casa per casa oferint tracte, mai no cap truc, i desterrant el cap de carabassa del pobre Jack de la llegenda irlandesa. Potser els zombies que hui pul·lulen queden com a mostra pública del dany mundà, com ara ho són els Dimonis en els Pastorets, tant com hem oblidat als Dimonis (si els dius als meus veïns que en la processó de Divendres Sant, la del Soterrament, hi participava un Dimoni, igual et prenen per alguna cosa que no és...). No n'estic convençut. Igual són més més terrorífiques encara que les de l'actual Halloween algunes de les tantes iconografies de sants cristians adaptades a xiquets... Sants amb membres tallats (no cal anar lluny, santa Llúcia i santa Àgata amb ulls i pits damunt d'una safateta), crucificats, decapitats..., ai, no sé...

I dubte, però i també, que acabem amb el costum del llençament d'ous. És un erro pensar que l'hem importat i que això és el pitjor de la festa (ja veus que el bisbe gadità no pensa així...). El llençament és nostre i ben nostre, i poc podem queixar-nos. Abans, el què féiem era rebentar ceràmiques, com si això fos el llençament de plats i gots i tot tipus d'escurada fungible propi de la Ressurrecció del Cabanyal valencià... Amb el trencament contra façanes i portes no es volia fer mal, no... Es deia que així, amb el soroll, s'espantava qualsevol esperit que pogués acostar-s'hi...

Què n'opines de tot plegat? I de quin santet et plauria disfressar-te?

A mi no cal que m'ho preguntes que em ficaries en un embolic. Si triomfara el "Holywins" no sabria què posar-me del meu fons d'armari...

A vore... , tinc el vestit de sant Pere de Verona i vaig eixir en una entrada que no diré vestit de sant Vicent Ferrer (quan estava prim...), i vaig ser el papa Benet XIII (Luna) i l'arquebisbe Mayoral per a una sèrie de Canal 9, però no en tinc la roba, llàstima...! Ah, i el vestit de frare, que no se m'oblide... Vaig gastar-lo per tal de representar el Venerable Escuder de Cocentaina en l'entrada de la Vila Joiosa..., i també tinc, i eixe sí que és xulo, el de Guilhem Belibasta, l'últim dels perfectes Càtars, en la d'Ontinyent..., però aquest darrer no crec que compte, que era l'home un absolut heretge...