.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Fira de Cocentaina. Comencem forts: "contra" el Privilegi




Cocentaina, a dissabte 29 d'octubre de 2016.

Hui comença la Fira de Cocentaina. 
Tècnicament la 670 edició.

Com que no sóc sospitós d'antisocarranisme (només cal deixar-se caure per aquest blog meu aquests sants dies...), vaig a dir una cosa que em farà guanyar enemics. Ja saps com sóc, cada vegada que obriré la boca... Però com que no vaig contra ningú i tot és dit a fi del bé comunitari, consciència tinc tranquil·la. Veurem com la tenen  els qui m'atacaran...

Hui, per estrenar públicament la celebració es llegirà a tall de pregó, i dit per una personalitat contestana, el Privilegi de la Fira.

És un ritual que es va crear fa pocs anys, que no parlem d'una tradició del segle XV, atés que no hi havia cap altra per donar inici a la fira de fires amb un mínim de vistositat, pompa i protocol.
Però no es llegirà el Privilegi que signà el rei en Pere el Cerimoniós o del Punyalet el 1346, sinó una versió poètica: 

'Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d'Aragó,
ordene que a Cocentaina sense interrupció
una fira es faça de quinze jorns de duració
i siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,
no podrà interrompre's si no és per força major.
Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador
vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.
A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,
llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,
també si són sodomites o són falsificadors
ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.
A més, mane i ordene a tots els meus capitans
que facen guardar i guarden aquesta ordre reial
i ho signe a València davant les autoritats
en 1346 un dotze del mes de maig.'

Tota festa té dret a triar el seu ritual, però també tot aquell qui el crea, permet o manté, en queda retratat. Cada ritual amb data constatada de naixement sol reflectir d'allò més bé la societat en què apareix. Per això mateix, per mostrar com som (o millor, com diem ser), em permetreu considerar, des del meu respecte absolut, que és necessari, i urgent, el canvi del poema o bé l'afegiment d'alguna remarca que diga que els qui pretenen fer mal al bé del comú queden encara prohibits. Però que no es barrarà la porta als qui tinguen opcions sexuals diferents a les exigides pel món medieval i que ja no vigeixen, afortunadament...

Busque entre els mots i les prohibicions del Privilegi original, en un llatí preciós,... "Excipimus tamen amb hiis et excludimus proditores falsarios monete, violatores itinerum, sodomitas, latrones, crimine lese Majestatis comittentes et alios malefactores quorumcunque in nundinis maleficia comittentes". 

Prou exacta la versió, sí, que és preciosa. I bon espill el text original del què és una societat medieval teocèntrica i tal... A mi, en aquest segle que estem, seguir escoltant com s'iguala en la declaració els lladres, assaltants, traidors i falsificadors de moneda als sodomites, els homosexuals, em fa fredat, i em fa fàstic també. Val que es representa un text de 1346, però per a anunciar una festa pública del segle XXI, i eixe text citat no és, en cap cas, l'original, en el seu preciós llatí. I en el poema actual no s'hi diu res dels qui han comés crim de lesa Majestat, que sí que es prohibeixen a l'original, i s'hi afigen els traïdors... 

Tenint en compte la sensibilitat social actual, la condició lliure i no vassalla (social i creencial) dels visitants, i la presència certa d'homosexuals entre els veïns, visitants, firaires i autoritats competents (etc...), no estaria bé evitar-nos el malestar aquest que ens recorre l'espinada quan escoltem que ens prohibeixen?