.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

diumenge, 2 d’octubre de 2016

A l'Aplec de Danses valldalbaidí. Llutxent somreia...



Llutxent, a dissabte 1 d'octubre de 2016.

De nou ens aboquem a la Vall. Llutxent és qui fa enguany de carrer Major de tots nosaltres.
Arribe prompte i em permet de passejar, de retrobar gent. En el meu cas, això de retrobar és literal, perquè se me n'havia perdut tanta... I ací estem de nou. Són trenta-nou amb aquest els Aplecs; com hem canviat, sí que la cosa canvia i què majors ens hem fet són les frases que més vegades he escoltat repetides. Totes són certes.




El fet d'apropar-nos tant a l'orient valldalbaidí i la tanta diversitat d'activitats que el nostre món fa més espés a l'hora de, colant, destriar-les, potser no aporte un gran públic a la convocatòria. Però cadascuna d'aquestes festes dansadores és diferent i segur que ací no pot faltar l'aplaudiment reconegut a la representació de cada poble. Tota reixa i balcó apareix decorada amb motius dansaires, les teles amb els noms dels pobles que estan i als que se'ls espera també, adornen la plaça; un seguit de banderoles coloristes assenyalen i ornen un recorregut no massa llarg i acollidor, i festa avant! Rogle al ballador i la balladora...!

El ritme es fa lent i els espais entre els uns i els altres, a poc, alenteixen més encara l'espectacle. Dihuit pobles de la Vall i els convidats de la Safor (Ador, Daimús i Xeresa), van desfilant amb les tòpiques variacions del programa previst..., que si tal poble arriba tard, que si tal altre té pressa perquè a la nit s'hi dansa a casa... Però dihuit dels trenta-quatre no està mal, no? I més si comptem que alguns d'ells no n'han tingut mai de dansada... A veure. La serra està, Bocairent ben elegant; l'Altiplà també, Fontanars dels Alforins; hi ha també tota la zona occidental, un Ontinyent escàs i ja definitivament divers filosòficament (i psicològica), Agullent sempre ben assentat, un Aielo de Malferit revifat i nombrós, una curta l'Olleria amb tants músics com dansants, Atzeneta d'Albaida animosa, Bèlgida poca però ben present, l'estimat Alfarrasí que també queda curt però llueix, el Palomar que fa tard i va amb presses, Montaverner seriós..., i poc a poc pel riu, lluny de l'ombria de la Vall menys dansadora, Bellús que obria amb ganes la partida, Benigànim, la Pobla del Duc, l'alegria àgil que sempre acaba impregnant-ho tot quan passa Quatretonda i l'esforçat Llutxent...


Sembla que aquest Aplec, com tants altres abans, ha estat un nou intent de redreçament dansador. El grup llutxentí ha tornat a prendre volada i com a mena de reconeixement global ha estat de nou i enguany la casa de tots, ben correcta per cert, que ha obert vestidors, ha facilitat aigua, ha estat amabilíssima amfitriona... Només cal retreure, com passa gairebé sempre i no és culpa del poble organitzador, la falta de publicitat que, en aquest món enxarxat, es fa més i més necessària. Però poca cosa podriem criticar i no voldrem fer-ho. L'esforç d'uns i d'altres en els temps que corren només pot i mereix que ser aplaudit i agraït. De comentaris en vaig escoltar massa, que si poca gent als pobles, alguns gaire com a resistència sociocultural, que si l'estructura fa pastós l'espectacle, que si hi ha pobles que sorprenentment han "canviat d'estil" per dir-ho suaument (i m'ho explicaven amb fets i senyals i dades i argumentaris i...), que si tal i qual. Jo, m'he limitat a escoltar, a admirar passos i vestuaris i, si he participat en alguna conversa seriosa, millor m'ho calle. Ja saps que sobra que jo diga res sobre el tema "danses" perquè alguns saltadors de jugular es freguen les mans. Ja estic aprenent la lliçó i, si cal o convé que aporte alguna cosa, ho faré en conversa amable amb els responsables, sempre més oberts que no qui usa la dansa, encara anem així, com a escaquer interessat o econòmic.

El que més m'ha complagut, però, ha estat eixe retrobament personal, que m'ha alegrat. Gent que com jo ha tornat, gent que té il·lusió, gent que et participa nous projectes.... I ací està la prova. El què de deveres m'importa: la gent.























Doncs bé. Moltes felicitats al poble de Llutxent, una de les nostres joies patrimonials, sempre a punt per descobrir... 

Que siga durador l'esforç dansador i vaja arrelant de nou la dansa, més enllà de grups i altres cossificadors i burocràcies... No oblideu mai, però, que no són els grups de danses els qui fan la dansa, i ha més factors, clar, i sobretot, hi ha més gent. El seu paper, el dels grups, és bàsic en unes ocasions i sobrer en altres (sobretot quan es vol lobby de pressió pseudocultural o màquina de guanyar diners en el show business, què vaig a contar-vos ara?). En la dansa, el la plaça, en el carrer, en l'Aplec també, no hi ha grups. Tots som iguals, dansadors. Els grups es disolen entre la gent dansadora, no poden haver guetos ni reconeixements discriminatoris. Dansadores i dansadors de... cada poble de la Vall i a ell representem. Trenta-nou anys després, i sembla que la cosa no queda encara clara...



I perdoneu que em fique entre els dansadors, sempre he ballat fins que, per evidents raons físiques i altres cabòries que no vénen al cas, vaig deixar de fer-ho. Procure, de nou, no faltar a les danses de guardar i a l'Aplec, i m'agradaria molt veure'l reviscolar fins arribar a ser el què mai no hauríem d'haver permés que fos. Aquesta edició de Llutxent ha estat un bon graó per tornar-hi a pujar.... Queda feina encara i, pel tant com se'm va dir d'ací i d'allà, veig també que hi ha voluntat.





A l'any que ve, l'Aplec arriba a la quarentena, i ho farà a una de les poblacióons que, al meu parer, i entre unes coses i altres, no renuncia a la forma pròpia de sentiment per altres de més colorets i lluentors, com sembla que ara s'estila. Quatretonda tornarà a abraçar-nos. Potser serà moment de retrobar la necessària força de les danses a la nostra Comarca.

De moment, l'Aplec de Llutxent serà recordat amb estima per l'esforç de la gent que el va fer possible. 
Moltes gràcies per tot. El meu aplaudiment sincer...