.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

A Alcoi, d'inauguració inesperada i displicent...




Alcoi, a dimarts quatre d'octubre de 2016.

Em crida a meitat vesprada Juanjo. Ha sabut per una cridada de telèfon que hui, al Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, s'inaugura l'exposició "Cartells del Tractat d'Almisrà", patrocinada per la Universitat d'Alacant, l'Ajuntament d'Alcoi, la Càtedra Antoni Miró, Sabadell Fundació i Acció Cultural del País Valencià. Em diu d'anar. Em pilla treballant... Rònec, li dic que no m'abelleix gens deixar les sendes velles per les novelles, que prou disgustos m'ha causat ja la preparació d'aquesta exposició. I no sé quin art rar té Juanjo que acaba per convencer-me; li fa il·lusió a l'home... Fa per tancar vint minuts abans l'estudi, ve a per mi i marxem cap a Alcoi. Vicent Ramon ja ens espera allí. A la fi, no tots els dies s'inaugura una exposició d'aquesta mesura, i a més, jo figure entre els qui han escrit al catàleg... Quina cosa més curiosa aquesta; mai no es fa cas a la cartellística festiva i, en una setmana, tinc dos textos a dos catàlegs! I en una de les exposicions, cartell propi...

Arribem a Alcoi. Aparquem a la primera, cosa impossible de creure, bé ho sé... I en entrar al recinte, magnífic, el trobem ple. Saludem, i ens posem els tres a observar i criticar uns cartells que ens sabem ja de memòria. Sobretot jo que ausades que me'ls he treballat... Quede al·lucinat amb els marcs pelats i, algun, trencat directament; i observe que alguna obra falta... En un no res, allò va buidant-se i quan ens n'adonem, l'organitzador ha marxat... Se n'ha anat sense dir-nos ni adéu i l'encarregat de l'espai, molt amablement, ens comunica que cal anar tancant-lo... Els tres quedem bocabadats per la falta de respecte i la poca educació de l'organitzador. Bo, els tres no... Després dels desplants públics que porte patint per part seua des de primers d'agost, jo ja m'ho puc creure absolutament tot. Ni adéu? No sé quants autors de cartells acudiren ahir a la presentació de l'exposició. Tres d'ells n'eixiren decebuts, no per la mostra, ben atractiva, sinó per com funciona allò de que cadascú va a la seua i cada cabró s'arregle...

I com que no ofén qui vol sinó qui pot, a la nostra que hem anat, i bé que ha acabat el bando d'Alcoi! Hem anat a fer-nos-en una, que m'ha sentat molt bé, i hem començat a xerrar de cartellística i de festa. I la convocatòria inesperada ha acabat sent una vetlada agradosa i deferent.

Acabem xerrant de divinalitats i jo solte una pregunta innocent, i estúpida també ateses les circumstàncies... Alguna vegada podré tindre el plaer de treballar, gratuïtament com fins ara si cal, amb alguna persona que agraisca sincerament la feina i actue en conseqüència, amb afabilitat i preocupació? La resposta me la done jo mateix: què existeix alguna persona així? Estic segur que sí. La feina serà un plaer llavors i, acabar-la i presentar-la pel gaudi del públic, un goig.

En poder, per si no pots accedir al catàleg, et faré passar per ací el meu text...