.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dijous, 8 de setembre de 2016

"Vuelta" i "vuelta". Torrat amb el ciclisme...




Ontinyent, a dijous huit de setembre de 2016.

Com un xiquet amb una bici de rodetes noves... Entre moltes altres coses sóc espectador sofànic de voltes ciclistes, i com no anava a baixar els cent metres que cal recórrer entre ma casa i el punt més pròxim per on passava la segona d'aquestes proves internacionals? Donc sí, acabe de vindre a veure com la Vuelta a Espanya deixava el seu país per entrar al meu camí de Gandia... Quin plaer poder veure per la terra com anaven acostant la famosa "serpiente multicolor" a racons pressumptament coneguts... Perquè poc em deixaven conéixer de com enfocaven unes coses i altres. A més, l'interés potser estava en els comentaristes telespànyics, dicutint si entre Navalon de Dalt i Navalon de Baix sumaven algun bar.... "dos pueblos de España seguidos sin bar"... Sort que els televidents els han corregit i els han fet arribar un llistat de sis bars i restaurants.


Bé. Han arribat a Moixent com una exhalació i ni el campanar hem pogut distingir. Sort que un dels comentaristes pronunciava a la barcelonina  els nostres noms: Moxent, Funtanars dels Alfurins... Ontinyent l'han nomenat com cal que el nomenen, els xaves i tots, ja tenia jo la mà oberta i parada per si de cas... 

I en adonar-me'n que els escapats de sis minuts ja feia sis minuts que havien passat el creuament de Mallaura, recollons que no ens han ensenyat el poble dels alforiners i ja estaran per Tiriran... He agafat tot el plàstic i el vidre per reciclar, la càmera, i me n'he baixat. No, al lloc més proper no, que estarà a parir... Millor al creuament de Kasinto Benavente, Karlos Dias i Llop de Baillo... Xe, xe, xe, que una vegada que passen per Sant Rafel abans d'entrar a Ontinyent... 

El cert és que tampoc no érem molta gent. Això sí, ben sabuts els meus veïns. Com que la cosa anava d'esperar el pas de cotxes i motos de la guardiacivil, els qui estaven sobre la pasarel·la han suportat el sol, però els de sota..., un veí que el meu ex odiava (ho dic perquè sàpies a qui em referisc) ha arribat a aprofitar la minsa i allargada ombra d'un fanal. I és que el sol era esfereïdor... Sol de Justícia parcial espànyica. Tot el seus Tribunal Supremo i Constitucional fets astre rei Sol que s'han dut... Des de hui mateix, encara sóc més fan dels soferts treballadors de la bicicleta. Dos collons tenen cadascun d'aguantar la calina i esforçar-se tant (senyores del llenguatge no sexista; van a negar-me ara que no en tenen, generalment, dos...).

Sort del bon humor dels meus veïns... Cada vegada que passava una moto, vinga a fer gatzara i clam... I sembla que alguns motoritzats, gats vells, els provocaven amb salutacions... Quan han passat dos cicloturistes per la vorera, els aplaudiments i xiulits ja han sigut esplèndids. 

I després les motos. Una amb bandera verda. Silenci. Cotxe. Moto de la policia amb policia que es planta per afrontar millor el pas de zebra elevat. Moto amb bandera groga. Ambulància. Cotxe d'un operador mòbil (que com no em paga no dic nom). Cotxe de la tele. Moto amb bandera vermella. I això ja ha sigut un divertiment de tot i tots amb les bozines cantant. I en un ai, els sis escapats que ni han tocat el pas de zebra elevat... Quines velocitats. No m'han donat temps de dir els versos de benvinguda que els tenia preparats... Com d'emocionant és la cosa, xe...!


Els escapats...

I després d'una solanal quietud digna de l'ull de l'huracà, amb música del Far West espaguetià, ens arriba apilotonat el gros dels ciclistes. Allargadíssima processó amb presses per pillar els de davant a vore si acabarem la cosa amb un esprint.. I res. Els cotxes de tots els equips...




'ls descapotables mèdics. Els helicòpters (quatre n'he contat, tres de baixos i un altíssim). Au, cap a casa a veure si encara arribem a casa a temps de vore si a Albaida li han posat un llaç al campanar per eixir en la tele. Encara hem pillat els corredors a Agullent. Al Palomar hi havia més gent que no a Albadia, seu, segons els televisius "Museo Internacional de Titelles". Ah, i que no han traduït "Titelles", dos ovaris (ara sí, llenguatge sexista...).


Quina cosa més bonica trobar-te la Vall Blanca a la tele. Com que he deixat gravant l'etapa, després veurem si han vist el llaç que li hem posat al campanar d'Ontinyent. Mira que dir que a l'Alforí hi havia sequera... No saber què és la terra d'albarís!

Torrat he tornat a casa...