.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dimarts, 27 de setembre de 2016

Vicent Ramon estrena exposició...




Ontinyent, a dilluns vint-i-sis de setembre de 2016

El proper divendres, just després del dia de la santmiquelada, l'amic Vicent Ramon inaugura una exposició d'aquelles que saps d'avantmà que serà un èxit complet.

Si et dic la veritat, tinc moltes ganes de poder veure-la. Però de poder veure-la a la meua manera. Serà difícil, pel mateix èxit que li augure.

Sempre m'he sentit emotiu davant una obra seua. En saber que preparava alguna cosa nova, m'he afanyat a contemplar-la, a encativar-me'n, a fer-la saber... La forma que ha donat sempre Vicent Ramon a la idea "Festa" en la seua cartelleria m'ha fascinat: com l'ha nascuda, com ha anat evolucionant-la, assentant-la, florint-la... Aquella probitat tan al·lucinant seua mai no ha deixat de sorprendre'm, ni que haja aconseguit ser ell mateix un propi gènere... Sempre hi ha algun detall inesperat, alguna nova perspectiva, una nova angulositat, altra novella textura, una nova combinació efectiva, trencaesquemes, narcòtica... Una atracció esperada, desitjada, acomplerta. Un cant seré de sirena vitalista, i escumosa, que perpetra a la perfecció la intencionalitat primera del fet cartell festiu: atrapar, amén d'enamorar i incitar a la coneixença vital, a la participació directa i el gaudi intens d'allò anunciat.

Per això, voldria veure'm sol en la Sala Joan de Joanes, posar-me a una vora i contemplar de lluny el joc que oferirà la mateixa metalingüística de la perspectiva emotiva... I de prop, i molt espai, tots i cadascun d'uns cartells, coneguts i reconeguts, rebregats memorísticament però intactes malgrat el pas del temps, i per tant estimats en veritat, d'aquells amors que no fugen... 

Serà, ple a cormull i tot, una vertadera passada... Dos dels meus passionals arravataments, la festa i la imatge, conjugats de mà d'un autèntic prestidigitador... I el millor de tot, que estic segur que la millor obra no estarà penjada encara, perquè encara no l'ha feta. Serà la propera, o la propera de la propera... Eixa és la sort del geni. I espere poder aplaudir-la, una i mil vegades mentre va arribant, a tandes d'il·lusió.

A partir del 30 de setembre, a la Sala Joan de Joanes de Bocairent, "La imatge de la Festa. Cartells de Vicent Ramon sobre festes valencianes". Una compilació gairebé antològica i de merit com poques es podran veure en aquest génere per aquestes muntanyes. Espere trobar-te. M'agrairàs el consell...

Ah, i et propose un joc... Jo aparesc en un dels cartells exposats... Sí, el tio Sergi Carrasca! Un honor, ja ho sé... A veure si em trobes...