.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


divendres, 16 de setembre de 2016

Ulls llagrimosos, però sens cap plor. Homenatge a Víctor Jara.





Ontinyent, a divendres setze de setembre de 2016.

A altra de les llums de bé (quatre, més una de foscúria) que tinc soterrada al Cementerio General de Santiago de Xile. Algun dia li duré unes roses.
Seran blanques...



Liquiñe
A Víctor Jara en el quaranta-tresé aniversari de la mort...

Negra és dita sent rosa la flor de l’estepa
al meu poble sens ruscos que tot m’ho confon,
com el cèlic fumal que la muntanya increpa
per la crema femtal que llar pobra difon
en fer calda la nit que tota tristor llepa
i no us deixa trobar cap estel perquè infon
al teu rogle la por de la sarna com trepa;
del trobar-se vençut quan hivern tot verd fon.

Primavera va ser pel poruc el garlaire
de guitarra i cant ferm de llamborda xafada.
Vida curta i llarg plany fet de sang budellaire
que s’infanta en nous cants per guanyar-te estelada.

Primavera hem promés, i treball, i un nou aire
que esbandisca eixe cel i tot plor de boirada.


Sergi Gómez i Soler
Ontinyent, nit del quinze al setze de setembre de 2016.