.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dijous, 29 de setembre de 2016

Sobre sant Miquel, quel, quel...

Rajolets de Sant Miquel d'Agres, un dels més bonics que conec...



Ontinyent, a dia de sant Miquel, dijous vint-i-nou de setembre de 2016.

Com que hui és la santmiquelada, i a Can Carrasca tenim molta cosa bona a dir de la seua tradició, et deixe un d'aquells articlets senzills i il·lusionats que ratllava jo fa més d'una dècada en qualsevol programa de festes que m'ho demanara. Literatura programàtica, que jo deia... Aquest, parla de Sant Miquel dins la nostra literatura d'arrel popular i costumari, i va aparéixer en el Programa de les Festes Patronals de Salem (la Vall d'Albaida) el 2005... Temps era temps...

Del perquè és un santet com Miquel cap d'altar a l'oratori de ma casa, ja et xarraré en tindre un poc de temps... Fins i tot el símbol identificatiu del nostre/nostres blog/blogs és miquelià... Una curiositat, però i encara: el primer dels Carrasques, i el culpable de la situació, es deia Miquel...