.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dilluns, 12 de setembre de 2016

Històries al·lucinades del tio Sergi Carrasca. Hui, a la Batalla de Murèth...




Ontinyent, a dilluns dotze de setembre de 2016.

Doncs bé. Segons les males llengues, franceses en la seua major part i per tant feridores però elegants, el bon rei en Pere es va passar tota la nit fumant, follant i bevent, i si hagués existit la plaiesteison, jugant amb ella també... A l'endemà, a l'hora d'oir missa, el sostenien dos amics perque no s'aguantava dempeus l'home en anar a combregar...

Reunit el Grup Especial d'Operacions de Protecció Reial (GEOPR) optà per la idea més imbècil de totes, coneixent perfectament com era l'home: vestir-lo de soldat normalet i agafar un soldat normalet i posar-li les armes i robes del rei (un blanc -quatribarrat- perfecte), a veure si podien evitar que Simó de Monfort se l'esmorzara... El croat francés, beneït pel summe pontífex amb la mà dreta i amb la mà esquerra, s'abocà ràpidament sobre la peladilla i crua se la va papar... Llavors, una maneta d'entre les tantes de la batalla va dir que no, que lo rei, heus-lo aquí... Poc durà aquella veueta, i la possibilitat d'Occitània de ser un estat com el Déu dels francesos i el papat, el de Roma, no la pobra víctima expiatòria, manava... Els Càtars a la foguera. Jaume I sota la responsabilitat del salvatge de Montfort. La corona catalano-aragonesa abocada a enfrontar-se als musulmans baleàrics-valencians-murcians si volia seguir respirant. I tothom donant ales a la gent del Tractat d'Almisrà per fer una versió teatral del tema... Vaja, un desastre...

Aleshores, que arribe jo a Murèth, a fer recompte de la batalla i de les seues glòries passades, cantades per torbadors trobadors, cròniques fidelíssimes i traïdorables i llibres de lectura obligatòria per a aprovar el batxillerat. I què em trobe? Que del lloc on fou mort el vertader rei en Pere, ara n'han fet una rotonda.

Sort que al lleig mig hi ha una mena d'obelisc i una estela, si no, hauria pensat que la història és histèria i que bé m'havia pres l'escàs pèl que al crani em resta. 

Jo que anava amb ganes de cantar i tot l'himne d'Occitània, tan bonic com és, vaig girar cua després de les fotos de rigor i vaig pujar a l'autobús, esmaperdut de veritat. Quina tamanya decepció... Entre això i que ningú sabés a Vila-roja de Termenés on cremaren del cert el pobre Belibasta..., a la fi, vaig concloure que més que no simbolista romàntic, paga la pena, Sergi, fer-se un refresc a la primera barra de bar que trobes... O bé posar-se a ratllar poemes de desarrelament com aquest, que vaig fer allí mateix tot seguit, i que vaig incloure al llibre "Carriéra Trencavel".



Molt fo gran lo damnatge, e'l dol, e'l perdiment
Cant lo rei d'Aragon remas mort e sagnens,
E molt d'autres baros, don fo gran l'aunimens'
A tot lo crestianesme e a trastotas gens.
Cansó de la Crosada



Tornaras a servir, bon rei Pere, a aquells teus
amb qui no has combregat sent-los drutz i senyor,
però en ser-te fidels vols defendre ses veus
front un món lausenger on sols presta el dolor.
I vindràs a cavall malferit pels arreus
que ta vida han gastat pindolant tant d’amor.
Ni et sosté ja l’alé i tes forces són breus...
Saps que prest periràs, hi ha als teus ulls tal calor...

Contra aital enemic crescut en minva lluna
l’interés que ha forjat cobdiciosa destral,
no tens ja res a fer, ton redós ara és runa.
Ni ta mort servirà per salvar el casal.
Mor doncs, rei, per l’honor, rega terra tan bruna
amb la sang del penó. Siga d’or ton final...

I a Murèth la rodona,
i voltar-la de mort,
cavallers malferits
i distretes raons,
com voleien.

I un sentiment ben ver
fet silenci en paraula baixeta.

I de sobte un crit vell fet novell,
que lo rei, heus-lo aquí!
Obelisc derrotat per la força d’oblits...

Sobra sols un record per tornar a florir

tota espera...



Per la vesprada ja m'havia recuperat, coses que fem de tant en tant els romàntics simbolistes empedreïts, i em vaig posar a ratllar una marxa cristiana herètica...