.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 2 de setembre de 2016

Aniràs a la Nit de les Fogueretes d'Agullent?





Ontinyent, a dos de setembre de 2016.

Sempre m'ha costat això d'adaptar-me a setembre. No pel fet laboral/escolar i tots aquells tòpics que envolten el retorn a la rutina, no. El què em costa és el canvi mental tardoral. Per a mi, socialment, setembre ja és Tardor, i que la Tardor es mostre en la nostra cultura a través de festivitats tan marcades com ara les dansades quan encara no han acabat els ecos de l'estiu més icònic... Per això, per aquest període de temps, sempre faig servir un mot que m'encanta, el rerestiu...

Rerestiu, com he apuntat, és temps de danses. Afortunadament aquest temps ja s'inicia amb l'apoteosi estival amb les Danses de sant Agustí de Bocairent. Però és aquests dies quan comencen a aparéixer com pebrassos quan plou. Que si Benilloba, que si Agullent, que si prompte li tocarà a la Font de la Figuera... I és lògic, són una de la mostra més fidel de la celebració clàssica popular, i ara hem entrat, sense adonar-nos-en calendarialment, en el procés vell d'agraïment als Déus per les collites, centrat en aquesta terra nostra en les festes pel naixement de la Mare de Déu, que concentren les tantíssimes festes de Marededéus Trobades, propis d'un territori de conquesta croada com el nostre...

Enmig, però. Hi ha el cas agullentí. L'agraïment és un altre, més immediat també: a sant Vicent Ferrer i Miquel pel famós miracle de la llàntia antipestífera de 1600. I, enguany que totes les festes tradicionalment basades en el descans entre la sega i la verema s'han retardat, el fet que des de fa poc s'hi celebre el cap de setmana primer de setembre no l'afectarà en res, ans al contrari, les ganes de passar-ho bé són altes...

Si et trobes per la Vall d'Albaida, t'aconselle anar. No tots els dies es pot participar d'una romeria nocturna bonica, fàcil de caminar i còmoda de viure. Això sí, es va a una velocitat alta, per la qual cosa és sempre millor no voler tindre pressa a no ser que t'abellisca cantar o oir cantar els goigs, que per això cal que t'afanyes... Un servidor té eixa dualitat molt mal portada. M'agrada anar espai per fixar-me en els detalls. L'eixida de les autoritats que representen el vot secular del poble al seu patró salvífic (abans més solemnial que no els darrers anys), i sobretot, l'ara escasa rodada de les falles d'esportí, de sempre un dels millors atractius de la nit, de la festa, el poble i, no em quede curt, la comarca sencera. En ser prohibits de la Font Jordana amunt pel perill d'incendi que diuen que suposen (i amb què no estic gens d'acord vistes les autèntiques barbaritats que es permeten en altres indrets), només pots tindre la sort de trobar-te'ls al casc urbà. 

El fet dels goigs, dels més antics, per primitius, en valencià i amb uns versos realment rebonics, també em roba el cor... Amb la benedicció que prenen els qui mullen el dit de la llàntia i el passen per allí on tenen dolor no he tingut mai cap problema perquè no hi ha pressa. Ja pot anar passant gent... El millor és seure i esperar tot contemplant la magnífica ermita i les obres d'art excel·lents que atresora...

I després, entre converses, riures i facècies vàries, encara hi ha temps per passar-ho bé en la revetlla de la Font Jordana. I sempre són rumbosos els festers que conviden a perbeures i menjars diversos...!

A mi, el món cultural que ha desenvolupat la llegenda i la festa m'han atret molt. Les falles m'han resultat de sempre hipnòtiques físicament, i el que duen al darrera, ja és massa... Enguany, per la Santjoanada, l'admirat Pep Albinyana em va demanar un curiosíssim treballet periodístic per a Vilaweb Ontinyent: relacionar aquestes falles (i per tant les veïnes aixames i fatxos nadalencs vaig afegir jo) amb els focs del Pirineu, Patrimoni de la Humanitat. Si vols llegir el text, ací mateix el tens...

Passeu tots bona festa... i, si puges, fes el favor de disfrutar cada moment, perquè paga la pena... I si vas amb xiquets, dueu fanalets de paper, ho passareu genial!