.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

diumenge, 18 de setembre de 2016

Al Ball de la Plaça de Real. Retonto, retonto... mmmh...!





Real, a dissabte dèsset de setembre de 2016.

M'agrada massa escoltar la gent parlar de la pròpia cultura. Sobretot quan intenten justificar-me els seus perquès. Ahir, del Ball de la Plaça, només se'm va donar una resposta... Resulta que era el ball tradicional de Real, que es muntava en un tres i no res en acabar els actes bovins del programa fester, au, dansadors, cantant... Una albada dansada, la definien alguns saberuts fa un cabàs d'anys. Una "albada morta", de les difícils de cantar per aspres, arcaiques, vocalment ofegants, ens ha comentat Josepa Blasco en acabar de brodar-les... 

Feia anys que no es ballava el Ball de la Plaça a Real. Conten que la darrera que s'interpretà per part de gent del poble fou fa uns quatre anys en una trobada dansadora a Riola... Al poble? Uf si fa anys... I ves per on, que tindré la immensa sort de veure-la dansada al seu indret, que la falla "Estoreta Velleta" celebra d'aquesta manera el mig any faller, provant de recuperar aquesta peça del patrimoni local... M'assec amb Paco i, a la vora, hi ha un senyor ja molt major que, ben nerviós, ens conta i reconta que ell va ballar-lo feia tants anys o més, tot àgil, i que era molt bonic, i que van arribar a ballar-lo a Cocentaina perquè un dels qui el ballava tenia la xicota d'allí i...


Val, digueu-me, Ball de la plaça, d'acord... Però d'on ix el sobrenom de "Ball del Retonto"...? Ai... I la pregunta? Què no he rebut almenys quatre respostes diferents del seu origen? I com de bé m'ho he passat escoltant-les... Que si els saberuts aquells van dir que era perquè la dansa era tonta, tonta... Que si els xicons l'aprofitaven (com a tot arreu) per fer lliga amb la balladora i que, després d'algun excés una d'elles va soltar-li al malfactor que era tonto i retonto, i es quedà el mot... Que si el tabal, en sonar, sembla que diga "Retonto, retonto...". Que si en algunes passades els joves aprofitaven per fer l'haca, perquè..., sí, algunes semblen part d'una dansa pròpia de Festa de Folls... Qui tindrà raó? Tots i ningú, segur. Però hi ha una versió que s'equivoca de totes: aquesta dansa no té res de "tonta". En acabar, estava jo amb els ulls oberts per la incredulitat i aplaudint com un desaforat... 


Comence pel principi: una mostra de balls hortolans i riberencs a càrrec del Quadre de Balls Populars d'Alginet. Una passada cantar-nos en veu baixa Paco i jo el "Bolero de l'Alcúdia"... M'han agradat, que bé que ho han fet... Després, amb una introducció dolçainera de mèrit en què he pogut cantar-li a Pepa la lletra del "Bequetero" (després diu que m'ho sé tot, però..., com no vaig a saber-me el "Bequetero" jo? Si vaig nàixer ja sabent-me'l...!), entren els balladors a la plaça... Hi ha un senyor al mig sostenint una "antorxa"... Ui, serà una d'aquelles reixalles de les dansades de plaça en què hi havia un cremaller o una alimara al mig per enllumenar i al voltant de la qual tenia lloc la funció? La il·lusió que em fa trobar-me amb una d'aquestes... Deixa, deixa, que te'n vas pels núvols. És realment un ciri gros que sosté un senyor, habitualment el ballador més experimentat, i que fa de centre del conjunt de parelles que hi participa... Vaja, sostenint el ciri mentre les parelles ballen..., una bona metàfora faristolera de la funció de la dansa com a lloc de festeig públic. Me l'anote...



I quan comencen a ballar, quina passada....! El tabal toca a dansa, la dolçaina a albada i comença Josepa Blasco a cantar (no trobe veu com la seua, quin prodigi...). I els dansadors. Quatre parelles que formen creu amb la torxa al mig, i van evolucionant amb passades curiosíssimes... Que si em sona a tal ball de sega, a tal i tal altre del Corpus, però si això és dels Folls de... En resum, una ensalada que replega d'ací i d'allí, d'una forma única, atractivíssima, que conforma un feliç espectacle més que no cap miscel·lànea, (contra el que es puga treure de les meues paraules, i amén). 

No senyors, de retonto només el nom, que és un ball intel·ligent que mereix el seu lloc en la festa de Real perquè supera el "localisme" per esdevindre, realment, una fita cultural comarcana. Ben bé pot ser tingut com un orgull propi representatiu, de tan excel·lent treball... Tant de bo trobe el seu lloc i, ara que està recent, no torne a caure en immerescuts oblits.

Moltes felicitats a la cantant, els músics, els dansadors i les dansadores i la Falla; molt rebona iniciativa han tingut, i segur que també esforç, que la il·lusió ja se'ls veia... Desitgem que l'assenten i puguen fer partícep tot el poble de l'interés que la dansa té.

Retonto seria qui deixara perdre aquesta joia...!


1 comentari:

Lluís ha dit...

Jo era el ballador foraster (alginetí) l'altra vesprada a Real. Veig prou clar que el Retonto és una adaptació de l'antic ball de plaça realer per a l'escenari feta per les xiques de la Secció Femenina a mitjan segle XX, cosa que el fa tan "quadradet". Però això no el fa menys interessant, ja que junt a la Taina de Torís és la prova de la presència del ball de Les Danses a la Vall dels Alcalans. I una xicoteta correcció: efectivament, primer ballàrem un quadre del grup d'Alginet, però no ens anomenem "Grup de danses", sinó "Quadre de Balls Populars d'Alginet", recordant els antics quadres de balls populars de la València de finals del XIX i principis del XX.