.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimecres, 10 d’agost de 2016

Vosaltres contra la pressumpció d'innocència.




Ontinyent, a deu d'agost de 2016.

Veig, amb sorpresa i disgust, que alguns, millor algunes de les meues coneixences de facebook estan penjant fotografies d'unes persones acusades de no-se-què-ni-ara-mateix-m'importa-massa-saber-ho. Les acompanyen d'afirmacions que espanten.

Que jo sàpia, aquestes persones que assenyaleu no han estat jutjades. Podran haver fet qualsevol barbaritat, però ni elles han estat jutjades ni jo conec cap jutge. Si jo no conec cap jutge és que vosaltres no ho sou. I si ho fóreu, jo ho desconec. Qui sou doncs per alçar-vos com a veu de la Justícia?

Hi ha una cosa que es diu pressumpció d'innocència. Ja sé que només s'aplica als delictes de guant blanc que, vosaltres, molt sovint blasmeu també. Com que sé que voldríeu que vos s'aplicara en cas de ser centre d'acusacions, per favor, respecteu-la.

I el meu cabreig té un motiu casolà.

Hi ha un saludat meu a qui fa temps acusaren de delictes que deixaven els ulls com a plats en oir-los. Ell sempre va mantenir ser innocent, supose que com qualsevol culpable... Bé. Un periòdic local, va publicar en portada les acusacions i la fotografia d'aqueixa persona. Li van destrossar la vida. I li la van destrossar perquè el jutge, amb posterioritat, va afirmar que no tenia ni cap ni peus aquella acusació i que no hi havia cap prova, cap ni una, que la sustentara. Sembla que era un cas d'aquells que hi ha per treure diners a algú que en té, o aparenta tindre'n..., ara no ho sé. El que sé bé és que a aqueixa persona, insistisc, li han destrossat la vida.

Ara, s'arrossega com un apestat i, sent feiner, no troba qui li done feina.
Li he dit alguna vegada, en trobar-me'l, que emigre.
No en té altra.

Crec que, sovint, ens passem amb les nostres consideracions cap a persones i casos "mediàtics" sense conéixer de la missa la meitat. I nosaltres atiem el foc ("que les corten la cabeza", "que se la corten hijos de puta", "a ver si en la cárcel les hacen lo mismo y les ponen el culo como la bandera de Japón"... i altres meravelles podeu llegir com a comentari del cas que ha motivat aquest escrit...).

Des que existeixen les xarxes, qualsevol qualsevol pot dir-ne la seua. Que la nostra no siga destructora...

I quan siguen declarats culpables dels crims atribuïts segons la justícia vigent puga provar, llavors que se'ls aplique les mesures punitives-reeducatives corresponents i ja, si vos abelleix, feu d'inquisidors d'opereta i comenceu a tirar-los salivades. Però aneu també espai, que si fa molt de vent, vos en pot tornar alguna a l'ull...

I anem...