.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dimarts, 9 d’agost de 2016

Un Ateneu de deu...





Cocentaina, a dilluns huit d'agost de 2016.

Després del dia en què he batut el meu rècord personal d'hores treballades (alabada sia fortuna, oh yeah!), encara he tingut forces per fer una escapada al paradís perdut per escoltar, escoltar música, festera en aquest cas.... L'Ateneu Musical presentava un concert a priori sense massa tatxa ni prejudici, així que m'he dit que millor passar una nit a la fresca que no alçar-me fresc demà per a treballar, collinsos... 

I res, mone a veure si trobem algun aparcament a l'hora horada en què he decidit apagar l'ordinador, i a escoltar el cuinat què ens ofereixen! Ara, els concerts no són com abans, fins i tot trien temes i eslògans xupiguais, de menú car i plat buit, per atreure a la gent, com si la gent necessitara d'atraccions per assistir-hi. És com si les directives no acabaren de confiar en la qualitat dels seus músics. Modes..., sí. Però em fa por l'on arribarem... I aquest concert du per nom "l'harmonia en la festa", que és com dir... no res i panera a l'hora. Perquè..., són aquestes peces triades les que la marquen?, les úniques?, les prototípiques? Xe, xe, xe..., Sergi, para que et perds. No has anat a un concert musical? Doncs parla de música! Massa destorbs protocol·laris i foc d'encenalls acumulen ja  aquestes convocatòries com per anar posant tu ara peròs. Sí, ja sé que, si es volen vendre com els millors concerts de música festera del món mundial, els falta bastant en la qüestió formal, però que t'importe hui el contingut... A més, no et queixaràs que, desacostumadament, la presentació no ha estat tan tòpica ni farragosa..., alguna cosa ha millorat, començant per la tallada de cabell que se li ha fet a la selva de darrere l'escenari. Ja la vaig observar el dia del teatre..., resulta que hi ha mur i tot, he, he, he...

I ara ve la sorpresa (per a mi): m'ha agrat, i molt, el concert. Moltíssim. He gaudit de valent amb la bona interpretació, i amb la major part de les peces, que algun estirabot se'ls ha colat encara als programadors. I això del disfrut és cosa de mèrit, atés que cansat i tot com he arribatm he aguantat tot el concert dempeus i sense cap queixa així massa historiada com per a deixar-la consignada (i "mera" que m'he rist amb l'eixida del poble, la de l'acudit, que no ha parat de passejar-se estirant del fill amunt i avall amb aquelles espardenyes que esclops semblaven entre un públic conscient del valor del què escoltava i el respecte degut a qui tant de goig ha vingut obsequiant-nos...).

Parlaràs de la música, colló?! (perdó, redell, que s'ofendran les saludades feministes o els saludats masclistots segons pose o no pose o deixe de posar. Redell vos apanya a totes i a tots? Doncs bé, seguim).

No recordava haver escoltat "Alcalde Carbonell" de Pepito Insa, i m'ha complagut molt. És del seu estil de totes, totes. Pausat, amable, intel·ligent, ben format i formable... Però m'ha xafat la guitarra, en positivíssim, la marxa cristiana "Als Creueats" de Canet Todolí. De tan ben interpretada ha semblat una altra de diferent i més alta..., per què dimonis i dimònies suportem escoltar-la sempre de manera tan dispersament dolenta, i no com l'acabem d'escoltar al Palau? 

I com que no hi ha dos sense tres, tatxaaaan! Apareix l'estrena del pasdoble "A trenc d'alba". L'altar on tinc al senyor Egea Insa mereix una bona neteja i unes flors esplèndides abans d'escoltar de nou aquesta meravella en la propera Diana! Lluny de cansar-me d'oir i emocionar-me amb les formes exèïques després de tants anys de revolució com du, trobe que aqueix esperit transgressor floreix cada vegada uns millors aromes sonors...

I una primera part de tant de luxe només podia acabar amb dues grans peces. La primera "Amadaràs" d'Alborch Tarrassó, una novella experiència musical sobre la festa, una incidentalització potent i profunda per a una presentació de dames i reines..., com un refrescant i païdor sorbet granissat en mig d'un àpat per a recordar. 
I tancar la proposta amb les postres de "Templaris d'Albaida", de Pérez Esteban, va ser de gran enteniment. Aquell poti-poti lluït de melodies i homenatges sempre sorprén quan és tan ben interpretat.

La segona part-menú mereix una disculpa per començar, "Apóstol poeta Rafael Duyos" no és del poeta Rafael Duyos, cal atribuir-la, més enllà del preciós llegendari, al mestre Ferrero Pastor. I ha sonat com m'agrada. Com recorde de xicotet quan m'embadalia al poble en escoltar-la tant i imaginar-me escenes de cacera medieval pel·liculera..., tant que en llegir tota la poesia i les gestes occitanoides sempre acabe posant-li aquelles imitacions a corn...! I de sobte, i amb gestos toreros sobrats i sobrers, altra sorpresa, una fantasia fantàstica andalusa dita "Dolores Pedro", dedicada a sa mare pel mestre Sánchez Pedro. Bon regal, i divertit, el joc del divertimento folclorista. "Yakka", de Pascual-Vilaplana, és d'aquells pasdobles de més ara que als devots de l'autor arriben a erissar-nos. Quina gràcia de peça... No tan graciosa resulta "Güen-cha", del mestre Casasempere Gilabert, però sí efectista, és d'aquelles que em frega el "no pot ser o potser sí puga ser-ho", això de desfilar amb ella. Però de tan ben puntillada, l'he remerciada. 

Paraules, paraules, lloança de mediocràcia, paraules, bonior, paraules i visques merescuts als músics i al sant patró i el plat darrer, les millors postres de músic: "Any d'Alferis" de Blanquer Ponsoda. He fet un experiment que és molt útil. He tancat els ulls durant tota la interpretació. I ha estat providencial perquè amb tanta esquisitesa formal, que la peça ho té i així els músics deixen anar la pròpia i alta vàlua, la imaginació no té més camí que mirar cap endintre i trobar meravelles, i projectar-te-les, evitant-te així problemes amb qui pensa que aquesta obra no és prou per si mateixa i els músics que la interpreten, i necessita de distraccions aptes, sobretot, pels buscadors de Pokémons.

Me n'he eixit abans del cant de l'himne. Ja no cante himnes i demà treballe. No estic per a massa coses ja...

Un deu per l'Ateneu i per Payá Gea, el seu senyor director. Tenien raó amb el tema de l'harmonia malgrat tot. Veurem el dijous què ens cuina la Unió. La meua reconciliació amb la música festera ha tingut, aquesta nit, un motiu... 

Per si de cas he preguntat, i el dijous podré deixar-me a casa l'escopeta de caçar mussols.