.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dissabte, 20 d’agost de 2016

Ternari senar




París, Vespra del dia de la Redempció. Dissabte vint d'agost de 2016.

Ternari senar

“Elle leva les bras: _ Jamais d’la vie, mon bon monsieur, jamais d’ la vie. Voilà la chose. J’ai un boucher qui sert bien, mais qui pèse mal.”
Bel-Ami.
Guy de Maupassant.



I

Del pedestal al món creus prendre mida,
regent tan orb, volent tensar ses cordes
per, en sonant, la població aterrida
fer-la dansar a l’espondeu que bordes.

Rasant el temps es pansa la garrida
inoperant ton pas sobrer, fent sordes
esperançals propostes per a vida:
sota el sorral, escolta’m, hi ha llambordes.

Ta crueldat calcicanteja el riu
i ací m’escric sabent de ma alopècia
com puja i diu que, malgrat estar viu,
no m’hi seré si no venç ta facècia.
Cresca despit, vaja finant l’estiu.
Siga’m redós l’arena de Lutècia.


II

Em vares dir que t’era indigne jo
per rossejar ensems l’Illa de França.
no vaig voler trastells de cobejança
i per amor passant vaig fer-ho bo.

Ara que estic, oint com tany el so
del vell cloquer, no em queda malfiança:
he desterrat al mapotxar recança
i ardit que em sóc, aspire a bon bordó.

Meresca més qui fa somrís de fita.
Qui, sent sincer, navega en senillars.
Qui neda en pous que recorden la dita:
paraules no, als fets alça’ls altars.
Has renascut? Doncs en poder evita
tòrcer cap rumb: parada Champ de Mars.




III

Torre imponent, rebuig pel modernista
enamorat del marquesí del metro;
eixe sí que és artista essencialista,
no l’enginyer d’acers que seran retro!

L’oratge dens ha retallat l’arista,
en un no res el ses moral penetro;
no serà cas que ton patró t’assista.
Espera, esglai, en res t’ho cronometro.

I alfarrasant quants dels bons xefs són rates,
passe de llarg romanticoides dubtes.
si et senta bé calçar-te mes sabates
o més l’albir de ser-me cagadubtes;
cofoia el gest de veure’t com remates
la Quai d’Orsay, i llavors em desdubtes.


Sergi Gómez i Soler

París, agost de 2016.