.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dissabte, 20 d’agost de 2016

Si vas a les dansetes caldrà veure't ballaaaaar...





Banyeres de Mariola, a divendres dèneu d'agost de 2016.

Ho he repetit bastant aquests dies. Quan dins d'una quantitat imprudent d'anys algú em solte que no és cert, que com van a pujar els bocairentins a fer una nit de dansetes a Banyeres de Mariola!, que m'estic tornant gagà! Aquestes fotografies, i aquest text mateix, em serviran de testimoni per  dir: Sí, i jo vaig estar allí...


Vaig estar allí com bé podia no haver arribat, perquè ausades la calor que la nit ens portava. En arribar, he estat a punt de preocupar-me. Ja s'ha espatllat de nou el quadre de comandaments del cotxe? 31 graus centígrads. I els feia, senyores, i els feia... Sort que en arribar, tota la gent s'estava ja refrescant a les postres i a mi, els majorals, atentament, van convidar-me a un timonet fresquet que, de veritat, va donar-me esperança de passar una bona nit... Bona idea això de compartir eixe frescor serrà amb el públic...


Bé, Sergi, anem a tall... El lloc, en veritat, encisador del tot. És un dels espais més bonics que es puguen trobar per organitzar una trobada així. Atípica per on la vulgues mirar, perquè res tenia d'aplec o d'intercanvi, no, que era acte oficial de les festes bocairentines passat al poble "enemic" històric. I qui diria de l'enemistat! Si ha estat tot alegria certa! Jo ja fa anys que vaig descartar allò del morbo entre els dos pobles..., sí, de tant en tant, algun amic d'ací o d'allà encara me'n solta alguna de que si Terra Santa, dels qui preferiren terme a vergonya, que si els enviarem les tronades..., però és pur folclor això. De menut, sí que hi havia una tírria heretada, i vaig tindre la sort d'observar casos curiosos que m'han quedat com a lliçò de com érem. Ara som d'una altra pasta, i això m'omple d'il·lusió. Perquè gràcies a aquests petits detalls, a aquestes pinzellades festives, el canemàs de l'estima i el respecte pot arribar a acollir brodats en malla d'aquells més valuosos. Una història comuna, una tradició realment espectacular, una festa sentidament bonica...

No és massa normal que l'alcalde d'un poble siga dansador. El de Banyeres de Mariola ho és i dels d'arrel i saviesa. Veure'l posar-se a dansar els complexos balls de Bocairent i entre bocairentins, m'ha arribat a emocionar. És així com cal navegar-se en la vida, amb els braços oberts i esperant el que aquesta ens voldrà oferir. Sempre serà bo, perquè serà merescut...

I per damunt dels símbols i aprofitant-los. Una germanor basada en el repicar de tabals i postisses i el so preciós de dues dansades absolutament recomanables, diferents a qualsevol altra, pròpies de gents que, en estimar-les, les alcen per damunt de qualsevol altre tòpic i les fan vives, cultura viva, sentiment. Allò que deia jo en el meu pregó que no existeix la tradició, que són formalitats heretades per a fer-les vives en un ara i ací que ens ha d'omplir, perquè som nosaltres, i, algun dia, seran d'uns altres, fills nostres, que amb elles ens honoraran.

I com no, després d'una primera part en què no he parat de fixar-me en una dansada que no coneixia, i que és la que el meu estimat Matxero no va poder ballar fa exactament cent sis anys i quatre dies (cosa que m'ha posat d'un tonto emotiu que és cosa d'amagar per pudor personal), arriba la foto de rigor... Gràcies a tots els qui ens heu mostrat una gràcia i un divertiment tan grans...





I al descans, cucanyes... Els bocairentins han portat una de les seues tradicions agostals més divertides. Han estat uns pocs testos, que tampoc no era cosa d'allargar més la nit, però els nanos s'ho han passat d'allò més bé..


... i jo també! que des que al meu barri es feien aquestes coses, sent jo molt remenut, no ho havia tornat a veure, i m'ha encantat. Em diuen que no em perda les que faran al poble enguany. Ho intentaré, m'agradaria molt veure els Corredors.



I després del descans, vinga a eixir gent, i més gent de Bocairent per fer les dansetes. Els músics, asseguts i amb ganes, han anat apretant les passades d'assaig, sense eixida ni cadenats complexos, això es deixa per les cinc nits de dansa... Ha estat realment una mitja hora màgica, desacostumada per escoltar tals tonades davant un lloc extrany a elles, però que s'ha adaptat de meravella. Bona cosa de públic, molts balladors, i ganes de passar-ho bé. Cal alguna cosa més per provar a tenir una estona de felicitat? Sí, per suposat, uns graus de temperatura menys... Que altra vegada m'he vist en la pell d'aquell de Castelló de la Ribera que se'n va a l'Infern i diu allò de si ací fa tanta calor, com estaran a Xàtiva... Si a la Mariola estem així, en tornar a Ontinyent i amb aquesta capuana... 



Estava jo de tan bona lluna que, si hagués pogut, m'hauria assegut per escriure uns versos. Però em va ser del tot impossible amb tanta bona gent que vaig saludar, amb tanta conversa estival i alegria pel senzill... De veritat, ha estat una nit de les que et reconcilien amb un tu mateix que, sovint, es troba pereós davant aquestes meravelles...



I la foto dels bocairentins. Fes el favor de notar que, al centre, hi ha els dos alcaldes. Això diu molt tant d'ells com de la gent que representen. Eixa és la gent que m'agrada i considere meua. I la lluna que ens somriu a tots...


Moltes gràcies per empescar-vos aquestes bàrbares pensades, i treballades també. El resultat és esplèndid. Ara ja, que comence la Festa, que portem massa temps començant-la... 

Ah, i que no se m'oblide... Estigues atent a les xarxes el dilluns. Vas a flipar amb el què han preparat eixos xics que, sí, eixos que l'any passat van fer el cart.... Els senyors de Photofinish i Can Carrasca et deixaran bocabadat..., quina il·lusió...

Pd: Veure ballar bocairentins vestits de ciclista ha sigut, com dir-ho..., espectacular és poc...