.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 29 d’agost de 2016

Pugem al Montcabrer..., a escoltar l'Ensemble Montcabrer en directe...




Bocairent, a diumenge vint-i-huit d'agost de 2016.

He acudit al concert que proposava el Sant Agustí Musical en la seua vint-i-quatrena edició. Escoltar un directe de l'Ensemble Montcabrer prometia molt. A les xarxes socials he pogut llegir que es qualifica el concert com a "magnífic". Curts es queden, com el programa oferit. Però hi ha trampa...

No m'abelleix usar d'adjectivació grandiloqüent. La qualitat oferida ha estat remarcable i m'ha oferit moments de vertader plaer sensorial. Val a dir que aquesta tipologia musical tan extranya per a tants a mi m'encisa i que, justament per això, valore tant aqueixa intenció perfeccional.

Agraïsc la inclusió de l'epitafi de Seikilos, que com sabeu encapçala el meu blog des de fa uns mesos... I em quede amb la peça sefardita "La rosa enflorece" i, sobretot, la "Messe de Notredame" de Guillaume de Machaut, per no escoltats justament, en no ser inclosos en el seu recomanabilíssim treball discogràfic "D'ací i d'allà". El fragment del "Salve Regina" del Misteri, que han empeltat amb un "Saltarello" i amb una de les tantes peces de l'ensalada "el Fuego" del meu estimat Mateu Fletxa, m'ha arribat de manera inesperada, a tall de vent netejador d'esperits cansats... Ara bé, m'he d'apretar jo les clavilles, cada vegada que escolte el "Tourdion", se'm va la cançó al darrere...

La trampa: és ver que el concert se'ns ha fet curtíssim, però és que ha continuat al carrer, posteriorment, car l'Ensemble Montcabrer ha participat en la processó de sant Agustí, la qual cosa atorga encara més mèrit al grup, esforç que justifica que em pogueres trobar en un acte religiós...!
La processó ha brillat musicalment amb aquesta intervenció i, cal ser just, també amb l'actuació dels dolçainers que han acompanyat els Cabolos, la interpretació dels quals m'ha deixat realment bocabadat.

Paga la pena haver fet l'esforç real de pujar a escoltar un concert que caldria que fos sovintejat pels nostres pobles. Rodar magnificències d'aquestes és de les coses que convenen a la nostra cultura adotzenada.

Ah, i el detall del regal d'un ventall a cada assistent, una passada...