.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimarts, 23 d’agost de 2016

Paco Muñoz pregoner...


Ontinyent, a dilluns vint-i-tres d'agost de 2016.

Boniques les fotos que m'he empescat de Paco Muñoz. Això de tindre mà a l'infern, si cal... he, he, he...

Fem-ho formal.
El passat dissabte, el bocairentí Paco Muñoz, cantant d'Ontinyent, montserratí afincat a Real, que cau a prop d'on és ell, de Carcaixent, per més que nasqué a València, va fer el pregó de festes del seu poble, Castelló dels tants noms. Val, ja sé que no és la primera vegada que faig la broma, però és que tampoc serà l'última..., l'assumpte de la filiació munyossiana dóna per a molt...

Això, que va fer el pregó i em conten que va ser cosa de viure-la. Un Paco pausat, emocionat, als quals els focus gastaren una molt mala passada (de què em sona això...?), i que va fer emocionar a tanta gent... Tant que, en acabar l'acte aquell, encara s'estigué tres quarts d'hora rebent abraços, besades i carinyets diversos. De ben segur que estarà païnt tanta estima, a ell que tant li agrada ser estimat...

He tingut la sort de poder llegir el text i val a dir que m'ha impressionat. El text és Paco: és estima, és senzillesa, és recordança i fidelitat i amabilitat i memòria i agraïment. En veritat m'ha deixat de pasta de moniato; sensible del tot...  Paco estigué quatre anys com a "Presbítero" a Castelló, però de totes les anècdotes que té, només en contà una, el seu adéu al poble..., i és, uf..., inenarrable...
Em fa gràcia això que, quan vulguen fer-lo fill adoptiu, ell es negarà... Ell vol ser fill predilecte del seu Castelló..! A veure si la cosa és veritat. De tots els seus pobles, l'únic que ha complit és Bocairent...

Quina meravella, tot plegat, Paco, quina meravella..