.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 1 d’agost de 2016

No és això, Harry Potter. No és això...




Ontinyent, a diumenge trenta-u de juliol de 2016.

Llig amb desgrat i desgana sobre la nova histèria que sobre el recent llibre de Harry Potter s'ha muntat. Em molesta sobremanera la forma que han tingut de presentar la versió original en anglés, a la Livraria Lello de Porto. Tot perquè segons els encarregats del merxandatge i les vendes del producte, allí és on es va inspirar l'autora... El divertit és que no hi ha data per presentar cap versió en portugués; de la versió en ontinyentí, ja no et dic res...

El trist? El trist és la mateixa llibreria, més curiosa que no bella com és...
Veure-la envaïda pels focus i actors i fotografiada arreu en cròniques lloadores de periòdic banalista quan, aquell dia que vaig arribar jo, van prohibir-nos a crits quartelers i desagradables fer cap fotografia!

Reconec que per a l'empresa era un problema trobar-se amb el ramat de turistes que provava d'avançar entre aquell desorganitzat espai només per pujar la famosa i efectista escala que allí guarden. Ara, fan pagar uns disuasoris tres euros per tal d'accedir-hi, a la Livraria, no a l'escala... Això, conten que ha reduït la quantitat de borrecs que per allí pul·lulaven i ha fet multiplicar les vendes. Podran estar-ne satisfets.

Els crits amb què ens reberen, jo que anava més que no pel Potter pel Pessoa, m'afectaren. No m'havien tractat així de mal des de la darrera visita, tans anys com feia ja llavors, a la secció de discos del Corte Inglés de Colon, a València... En aquella fermosa ocasió, vaig encarar la dependenta explicant-li que dos i dos fan vint-i-dos, però entre el meu portugués macarrònic (útil només per llegir Os Lusíadas i companyia) i el risible anglés de qui m'acompanyava..., per a què preocupar-nos si a Porto hi ha molt més a fer, i més llibreries encara... I així, entre llibreters segurates i emprenyaments diversos, vàrem acabar per fer les fotografies que ens donà la gana.

Això contrasta del tot amb el record preciós que guarde d'aquella llibreria d'Évora i, sobretot, de la sacra llibreria d'Óbidos, dins aquella església exclaustrada. En ma vida vaig disfrutar més comprant llibres... Però aquells llocs mereixen ser secrets per a la diputació del general i el seu nom passar només de boca a orella dels iniciats per tal que seguisquen sent la glòria que són... 

M'he fet el propòsit de tornar-hi prompte. Hi ha coses a Portugal que no puc deixar de visitar. Entre elles, no estarà la llibreria Lello. A Porto, ciutat magnificent com poques, millor visitaré els cellers. Si vull escales, hi ha les gòtiques de veritat, com la de la Llotja valentina de Pere Comte, o fins i tot la "falsa" de Sant Jeroni de Cotalba...