.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dilluns, 1 d’agost de 2016

Ni escoltant l'Aljub a Bocairent trobem fresqueta...

M'agrada aquesta foto..., la titularia "Simbologies".



Bocairent, a diumenge trenta-u de juliol de 2016.

Tinc sort amb això de tanta convocatòria que em faça eixir del meu poble quan més calor hi fa. Sense exagerar res, una exageració completa els 43 graus d'ahir i hui. Tant que ens ha dut a ser el forn de tot Europa...

A la plaça de Bous de Bocairent no hi feia tanta calor, però també. Sort que l'airusset de tan en tant alleujava..., ep, no voldràs que em quede a casa tal pollastre a l'ast? És el Panellet de la Junta de Festes i el concert d'enguany el fa la gent de l'Aljub, solvencia assegurada, no? A més, en el programa crec que no hi ha cap estirabot programat... Sí, m'aclarisc. Per a mi, el mot estirabot, a més d'un despropòsit i per això mateix, significa una marxa cristiana, mora o pasdoble fester amb molt de soroll per a res no dir. Buida de cap contingut emotiu, vaja! Potser siga una passada tècnica amb què l'autor ha volgut lluir-se, segurament és una marxa de compromís amb creixènces de globus d'heli..., però a mi, ni fum em fa... Sí, exacte, aquelles marxes hollywoodianes que em van fartar tant fa uns anys que vaig arribar a eixir-me'n d'un concert a l'Echegaray d'Ontinyent per no tornar-hi, fart i embafat amb tanta bufa... I des d'allí, m'he mantingut  apartat del so morocristiànic fins que, fa ben poc, vaig intentar reconciliar-m'hi amb algun concert a Cocentaina, que tampoc.




La vesprada va estar entretinguda, per més que m'adormia amb tant currículum llegit... Serà precís tanta historiografia a l'hora de fer eixir a plaça els directors? Està bé conéixer de quina ramaderia seran, però qui els ha fet cada passada cal saber? A la fi, el respectable, vora un quart de plaça, ja xarrava, passant de tant de lèxic balder tot buscant un bri d'aire i una postura diguem cómoda en aquell circ pèdric.

La música? Interessant. Em quede amb la Carmesina de Fernando Cantó, la sempre atractiva Stàrracos de Carlos Pellicer i estones del Bou de Foc de Rubén Penadés. Que m'agradara Dinàmics de Francisco Valor és per a fer-m'ho mirar. I no em convencé gens la Foscor llòbrega de Saül Gómez, però és que hi ha coses que mai no acabaré d'entendre. O potser és perquè les entenc massa...
A la fi, tot acabat amb el Xavier el Coixo que ara et penge. És el primer vídeo que grave amb la meua nova càmera, així que caldrà que em perdones això que veuràs, o millor, que no veuràs...