.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dissabte, 13 d’agost de 2016

La Diana...








Cocentaina, a dia de sant Hipòlit, tretze d'agost de 2016.

Feliç any nou!


Espera un poc que crec que està fallant-me alguna cosa... Ah, que jo vinga a parlar-te de la Diana de Cocentaina i tu no tens ni idea de què és això de la... Clar...! Ara veig que estava jo fóra de raó. Com anaves a entendre'm quan jo deia que si era tan això o allò? Anava amb allò que diu la cançó del pisso de l'església, que com és tan gran, vaig mesurant a metres perquè no m'acabaria els pams... I no. 

Doncs et demane disculpes i, si et sembla bé, comence de zero l'explicació de la falla. Potser així sabràs millor perquè moc la boca quan parle i, si et convencera per vindre-te'n (ja a l'any que ve), podries comprovar que no em falta raó. Si conéixes de les nostres festes de Moros i Cristians, trobaràs tu també que aquest és un dels actes grans. Jo, atrevit com sóc, encara diria més, que és el millor de tots ells. 

La Diana, que mereix majúscula, és la primera desfilada festera formal de les festes de sant Hipòlit Màrtir de Cocentaina, bressol i ullal (com tants altres pobles són doll també), del gènere actual. És la primera ocasió, pels més romàntics és cosa important, en què veuràs els vestits al carrer, i més ben planxats no els veuràs ja, perquè tot ha d'estar impecable.
Pels punyeterets historicistes com jo, aquest acte és un dels més antics i remarcables, ja que encara guarda molt de les antigues desfilades de la soldadesca festiva, o com a mínim guarda encara un aire militar que ha desaparegut gairebé en tot el què envolta aquesta fòrmula celebrativa. No però a Cocentaina, on encara es dispara quan el patró entra a l'església, com al segle XVII, i hi ha desfilada de les tropes davant els capitans...

Xinta, xinta, ta xinta xinta xinta...

La cosa comença matí, quan encara no han posat l'asfalt a les carreteres, si vius fora com jo, ja pots anar donant-los pressa... Com a les cinc i mitja no estigues a la placeta aquella de la Vila, l'escenari menut i imprescindible per a la funció, oblida't de tindre els millors llocs. Un servidor, sempre tria estar sota la balconada de la Casa de la Vila, ara et diré el perquè..., i arribe tirant el lleu, perquè això d'aparcar, és cosa de fer-s'ho mirar. Com que no ha acabat encara el darrere de la Nit de l'Olla, està tot impossible. Jo mateix, he tingut sort i vora el Real Blanc que he pogut dipositar el vehicle...



Trencant Diana. Enguany els Almogàvers.

Com es feia a la manera militar, encara no ix el sol i tens missa de campanya bilingüe. En castellà formalment elegant  per parlar amb Déu, en moatros-lo-mos-entonses per parlar amb el poble. Posteriorment a l'Àngelus i el Visca sant Hipòlit de rigor, mentre sona la "Marcha Real", s'hissen les banderes al balcó del consistori i la gent, que ja omple a cormull l'escàs recinte, espera que, amb els dos colps del bombo s'inicie l'acte que tots esperem en candeletes...


Poques coses millors que els Cavallets...


És senzill. Una a una, i amb tanta rapidesa que en dues hores hem enllestit l'operació completa, una esquadra per filada es posa al cap de la plaça, venint del carreró dels Apòstols. El cap d'esquadra demana permís a les autoritats per començar... La música..., allò és un concert magnífic on pots gaudir i molt de la flor dels pasdobles dianers, sempre que no en repetisquen algun, com hui... Cadascú bé que sap com ha preparat l'acte, a consciència, o no... 

El retorn dels Contestans després de 14 anys sense participar en la festa ha sigut un dels moments més emotius.


Quan la música ho demana i a un senyal del cap, tothom a la vegada enfila l'arma i comença a avançar. El joc consisteix en arribar al davant de les autoritats i girar-los l'esquadra per tal de saludar-los. Cal que coincidisca amb el fort final del pasdoble, això sí, i l'operació no és gens senzilla. Compta amb que cada filà ho fa d'una manera més o menys especial. Els moros, i alguna cristiana, munten tot un espectacle ritual. Es planten perpendiculars al davant la porta de l'Ajuntament i, en pocs segons giren uns cap al davant i els altres cap el darrere (i el centre, quiet a mena d'eix de gir). No s'ha de desfer l'esquadra, ni avançar-se ni retardar-se als altres. La formalitat, si es fa bé el joc, és realment aplaudible. Hui, sense dubte, s'han endut la palma els festers de la Manta Roja.

La quasi perfecta girada de la Manta Roja..., una passada.

Els cristians solen girar fent una filera d'un, situant-se al davant del balcó i, en un no res, amb un quart de volta, ja tens l'esquadra girada. A no ser que sigues Cavallet o del Contrabando, que realitzaràs la teua animada manera pròpia de desfilar... O Bequetero!, però és que els Bequeteros, afortunadament per a tots, són d'un altre planeta...

Després, elegantment, fas mútis pel forum, deixes pas als altres i ja pots enfilar per la Vila, cap el Palau, vora el mercat..., aturant-te on calga per fer-te el colpet de torn, el rotllet d'anís, de candeal, un red bull si ja no t'aguanta el cos... Finalment, desfilen elegants pel Passeig, aturant-se per saludar la bandera mora i la bandera cristiana, que pengen d'algun balcó... i, cama cap el monument a Sant Hipòlit, davant del qual deixes passar i aplaudeixes l'esforçada banda, i s'acaba el tot.

Sense el Contrabando, ni serien festes ni res...


Hui m'he fet de fer fotos, que ha estat cosa bona, xe... I he recordat aquell que em deia fa anys que en entrar la dona s'acabava la festa... Redell, si ha passat com al poble on visc! Són les dones les que l'han salvada! Si n'han desfilat aquest matí...!

Això sí, se m'han fet un poc pesats els cristians, però bo, escoltant com la gent es ficava amb el senyor del vídeo... Sempre hi ha algú que toca els testets i enguany ha sigut el senyor del vídeo. Un només, perquè hi havia un fum massa gran de fotògrafs i de gravadors que (amb excepció del fotògraf de sempre), no s'han fet notar gens. Però que el del vídeo que el públic burxava, pareixia un fester més. Amb els Mudéjars (vulgo Desconosidos), semblava un fester més, que ha girat amb ells i tot! A mi no m'extranya gent. L'home és víctima de la paradoxa del vídeo publicitari. L'organització fa vídeos perquè la gent de fora vinga a veure una festa interessant, però quan ve, si troba lloc, es troba amb què l'home que grava el vídeo per a que la gent que el veurà l'any que ve i vindrà, no deixa veure l'acte a la gent que ha vist el vídeo i ha vingut perquè no havia vist com desinteressa la festa un home que grava un vídeo... Caldria desautoritzar-lo. La Junta de Festes té la culpa de tot. Au!


No, no és que hi ha un nou "Desconosido", no... És el del vídeo girant amb l'esquadra. Patètic.

Ha estat d'allò més bé. He fet la volta de rigor i me n'he tornat a casa amb la intenció de dormir per estar fresc per a l'Entrada... Qui anava a dir-me que una proposta de treball proper m'ha tingut dues hores al telèfon... Enguany serà un bon any. L'he començat amb bon peu...

Per cert, una maldat... He descobert que tinc preferències per unes filades davant altres, jo que pensava que era bastant equànime... Ho he sabut en veure les fotos. Hi ha esquadres que ni una...

"Ai Bequetero que mudat vas. Si t'emborratxes, cuida't el trage, que a la filà ja no entraràs".


Ah, i em deixe el tema dels Bequeteros...! Els Bequeteros són una altra cosa diferent a tots el què pugues trobar-te al món perquè en el món hi ha de tot, i també Bequeteros. I tenen dret a fer el què els dóne la gana (que per això els posen els últims sense fixar-se en cap rotació ni res que puga afectar la seua forma de desfilar). Jo, mai no tinc prou mans per aplaudir-los, perquè en sóc un fervent admirador. Així que no els he fotografiat fins que han arribat al Pla. He preferit gravar-te'ls.

Heus ací el què fan els estimats Bequeteros: