.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 11 d’agost de 2016

Fets i no romanços: el quadríptic del Tractat d'Almisrà. Final de trajecte.



Ontinyent, a dijous onze d'agost de 2016.


"Fortune rota volvitur:/ descendo minoratus; 

alter in altum tollitur;/ nimis exaltatus,
rex sedet in vertice/  caveat ruinam! 
nam sub axe legimus/  Hecubam reginam".

Fortunae plango vulnera
Carmina Burana



Durant aquest últim any, hi ha una idea que m'ha vingut reiteradament al cap. Ha volgut jugar amb mi de múltiples maneres. Ha estat modelada en les converses que he tingut amb els amics vers que em queden i ha estat finalment elevada a pal de paller de la vida que vull pel futur: ja no més paraules; ara vull fets. Fets dels altres, però sobretot, fets meus...

Estava fart d'escoltar mentides. La paraula és una espasa de massa talls i els seus "usos lícits" no exclouen ni amaguen el dolor que els seus possibles "usos il·lícits" arriben a consumar. La paraula fa coneixerdor el món de la nostra saviesa i ignorància, del què ens corca i del què estimem com a pont amb el proïsme. És, diuen els que diuen saber-ne del tema, allò que ens explica. Per això sempre s'ha defés el diàleg com a via de comprensió i de respecte a la identitat íntegra de l'altre..., "A la identitat íntegra de l'altre". Quin dany han volgut fer aquestes paraules al meu enteniment... És la paraula exercici de consiència i responsabilitat...??? Quanta mentida s'amaga en aquestes afirmacions sibil·lines...!!! Res del referit ara mateix és cert si qui parla les paraules no és sincer ni íntegre...; si se n'usa o se n'abusa d'elles de manera torta i profitosa, per mentir, per ocultar, per malferir, per amagar-se...

Fets, i no paraules, marquen veritat i aparten hipocresia, perquè en haver-la, la mostren clara. Fets i no paraules... Tant m'he repetit el mantra que ara mateix el tinc com a veritat certa a defendre a tota ultrança si s'escau, i tant... I així i per això, el meu fet contra la mentida i la traïció és el no donar dret de paraula al mentider i al traïdor. La seua enramada injuriosa ha de ser, justament, el Silenci. 
El fet, i la paraula sensata, per qui la meresca.

Per això, quan des de l'Associació del Tractat d'Almisrà se'm va oferir la possibilitat, i l'honor, de ser jo enguany qui convide a la representació històrica, no ho vaig dubtar. D'acord, però dient que són els fets i no les paraules les que importen... Les paraules dites vàren quedar escrites a un tractat internacional. Les paraules pronunciades pels actors podem consultar-les als llibres que les recullen i regulen. Són els fets els que han dut al Tractat a complir els 40 anys que enguany fa. Són les activitats constants les que l'eixamplen i el pugen. I això, tot això, volia jo expressar-ho enguany. Ho necessitava.

I ací teniu el quadríptic d'enguany, per si voleu fer-ne ús i llegir els mots que hem pogut conjuntar per expressar el que ara vosa acabe de dir. L'ha dissenyat, com el cartell, Mari-Ángeles Ferrándiz Vañó, veïna del Camp de Mirra i primera dona en fer la imatge pública del Tractat (que ja era hora, xe...).





Una vegada més, remercie els qui m'han donat aquesta oportunitat que, per a mi, per a dins meu, és molt més que una altra ocasió d'escriure. 
I és que a més de la satisfacció de convocar a una magna ocasió festiva, m'és una mena, i ho dic clar perque clar ho tinc, de tancar formalment (en tindre-ho davant, publicat, tret de dins) una etapa de la meua vida que vull recordar només com a lliçó de futur, i que no és llosa perquè he pogut aprendre a usar de sedasos i, aixi, fer vida de les morts. En la rodadada en espiral d'aquesta Fortuna, boja emperadriu del món, pose un paper, un quadríptic, com a senyal de per ací vaig passar... M'he proposat ja que no em vegeu escriure de i sobre certes històries, si no hi ha perbocació prèvia... 
Em negue a creure en la importància de la paraula, que la té i ho reconec, però el que vull és lloar davant seu el fet; mes tampoc no el fet fatu... 

Vaig fer, faig i faré. I fent, farem més voltes i més... 
Busqueu-me pels fets i no per les meues paraules.

A la fi, Ramon Llull tenia raó. Quan no l'ha tinguda l'home? "Vera pensa e falsa paraula no han parentesc". Cert és, com també que "Aitant com veritats e bondats faràs grans, se llunyaran a llurs grans contraris".




Almisrà, fets i no romanços...

“Retrau mon senyor sant Jaume/ en un memorable dit
que res no val Fe sens obres / quan hom vol donar bon fruit”.

Paraules de Jaume I en la recreació històrica del Tractat.


No voldrem negar un tòpic carregat de bibliografies cultes: les paraules són importants perquè ens socialitzen, ens expliquen i, a l’hora del conflicte, conformen trobades a través del diàleg. Però elles mateixes són també les que han provocat desencontre i crisi. La seua bondat dependrà de la voluntat de qui les pronuncia, la pròpia moral o la fe a defendre... Mes siguen d’abraç o batalla, les paraules de la gent van despressa com el vent, i res millor que deixar-les registrades per tal que es convertisquen en quelcom de més important: els fets.  Que és dels fets que naixen els drets. I davant la hipocresia i les traïdories del món, amb allò del davant el rei acate i davall la capa el mate, canten papers i menten barbes! Més fets i menys paraules si s’aspira a la pau i l’enteniment. Faça’s Tractat dels romanços..


Els qui vindreu al Camp de Mirra, contemplareu la recreació presentada pel veïnat amb dignitat de mitjans, belles músiques i danses, del pacte que a l’antiga medina i castell d’Almisrà, el 1244, fixà fronteres entre les terres quatribarrades i les del castell i el lleó rampant.  Un rei bregat i de llarga vista i un jove aprenent de savi van teixint la trama històrica amb un ordit d’afalacs interessats, amenaces gentils i maniobres sentimentals. Una batalla dramàtica entre qui sap que es trau més amb mel que no amb fel i qui diu, però amb una pedra a cada mà. I com que el temps contesta a tots, d’aquells negocis certs, la nostra actualitat quotidiana...


Aquesta recreació, caldria que fos de coneixement estés entre els valencians, que ens justifica. I ho fa d’una manera rigorosa, però també amable i didàctica. D’entre el cada vegada més abundós teatre popular historiogràfic, destaca el Tractat pels valors propis que defén i promou i també pel bagatge cultural que atresora i augmenta: publicacions, cartellística, exposicions... Un orgull cert i legítim pel poble que el puja i que, enguany, celebra els quaranta anys de maduresa a què arriba la representació: fets.
Sergi Gómez i Soler
etnògraf