.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dissabte, 27 d’agost de 2016

Emojibolos: L'Avi canari...




Ontinyent, a dissabte vint-i-set d'agost de 2016.

Això. Hui és l'última nit de danses (tapeu-vos que entre majorals i xiquets, hui serà la bomba...), i és quan s'ha encabotat en eixir a ballar l'Avi. Hem intentat dir-li que no, que hui encara tindrà algu...., què ens ha fet cas? Ni pensar-ho, que ell balla hui, que ell balla hui... Ja ens explicarà per què eixe empeny... Però bé, serà cosa que anem preparant-li l'herbero...