.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

diumenge, 28 d’agost de 2016

Diana de gala, gala...



Bocairent, a dia de Sant Agustí, diumenge vint-i-huit d'agost de 2016.

Quanta gent aplegada de bon matí... Tant que, quan he eixit de casa, tot era fosc encara.
Músics, majorals, fotògrafs, i Cabolos, tot mesclat.
Hora en punt, jo encara amb el timonet beneït amb el pixum dels Déus (herberet pel comú dels mortals, com m'agrada provocar-te...), i en sonar el campanar el moment, trenca la banda el matí amb un pasdoble lleuger, i ixen en filera els Cabolos...


Quin goig el començament, de veritat. Aquesta única esquadra (el què facen després els majorals ja és cosa seua), justifica en veritat la matinada, el viatge, les presses, la son immensa... És el que té la Diana de Sant Agustí, potser un dels actes festius més bonics de la Mariola. Sempre sorprén perquè no té res més. És la culminació de la senzillesa: veure desfilar els Cabolos en esquadra, quan han arribat a la porta de l'Ajuntament, mentre la gent que els acompanya tira coets.


Enguany la cosa ha estat tan divertida que ha acabat per despertar fins i tot a gent d'Ontinyent i a Ontinyent (tanta potència la pirotècnia...?). Però crec no estar autoritzat a contar la sorprenent història que amaga el meu divagar... Preguntaré si em donen permís i te la xarraré perquè flipes... Hi ha coses tan divertides, per inesperades i lògiques...



Bé. Tornem a l'acte, preciós.
Però me n'he adonat d'una cosa curiosa... Sobràvem la gent que féiem fotos...


Mentre tothom seguia la comitiva, un servidor ha optat per oir com es perdia la banda, a poc a poc, resseguint el caminar ràpid, que avisaven els trons aeris, a cada moment, on es trobaven passant. He aprofitat i m'he assegut a la plaça. Sol, però amb eixa soledat alegre que et fa oir com la gent va i ve tan apressada, com l'aigua encara corre des de la font quan deixen oberta alguna canonada. Com va despertant-se el matí, en definitiva.

He aprofitat el moment, com els aprofite tots ara, i tranquil amb mi mateix, i en companyia de l'emoció que els Cabolos em transmeten, i usant de nou un dels tòpics personals que més m'agraden, els he escrit açò...



Matinada d’agost

Als Cabolos...

Matinada d’agost de frescor fugissera,
un pasdoble t’ha dit, una música amena
que ara et du pels carrers despertant la cansera
de veïns somnicants als qui no els és cap pena
abocar-se al balcó encenent la darrera
riallada d’estiu, acabada la trena
i cadena del ball... Ànima dianera
que s’escampa als ravals i se’n vola serena.

Una esquadra feliç puja com en estol.
Rera el vidre, al caliu de la casa abaltida,
uns ullets fets infants, amagats del revol,
recançant tot l’enyor fan mirada rendida.
Els Cabolos, avant, com campanes al vol

enduent-se la nit i als carrers donant vida!




I han tornat.

I en tornar, ho han fet amb el pasdoble que, al meu parer, més els encarna, "Pepet"... Traca, riures, comentaris, i les fotos obligades...


Moltes gràcies als portadors dels Cabolos, a la carn de Cabolo, i al seu esperit...


I als majorals. No sé jo com aguanteu, en veritat... 


I amb tots plegats. Quina gràcia de matí. L'hem arrodonit amb un esmorzar espectacular on, sincerament, he seguit aprenent coses i coses. No hi ha res com escoltar idees, discutir projectes..., fins i tot, m'ha vingut una idea "lluminosa" per a l'any que ve. Com Xavi es pose a treballar-la, anem a quedar tots amb la boca ben oberta..., he, he, he... Si és que no se'ns pot deixar amb la llibreta a la mà i un llàpis...