.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

divendres, 12 d’agost de 2016

Capdany...




Ontinyent, a divendres dotze d'agost de 2016.

Aquesta vesprada, el senyor José Rafael Pascual-Vilaplana ha passat a la xicoteta gran història de la festa morocistiana de Cocentaina per ser el primer director no socarrat que ha dirigit l'himne. Ja estem en festes. Amén.

Demà pel matí, serà el temps de la Diana. Baixaré, si puc i em trobe. Tinc gana de festa, de sons, de gent fins i tot (i per més que semble increïble). No debades considere aquest acte el millor de tots els que es poden trobar en la geografia morocristiana. Paraula major. I no em desdic. El meu capdany.

Aquest any, aplaudiré els Pots. La filà dels Contestans torna després de més d'una dotzena d'anys desapareguts que ves a saber, la vida on ens porta... A mi, sempre m'han faltat. Sóc d'un sentimental tan gran que, qui no em coneix, no em pot ben creure... I es dóna la circumstància curiosa que, amb la recuperació d'aquesta filada, per primera vegada hi haurà tantes de mores com de cristianes... Estadístiques entendrimentals, supose. Què va i què ve pel que és la vida real...

Els Saorins, la Guàrdia Jalifiana, fa setanta-cinc anys. Aplaudirem com a felicitació merescuda. Per celebrar-ho tot plegat, he fet aquesta portadeta meua vitorejadora de la festa contestana. El ninotet és del meu betlem, bé ho podeu veure. No és un Saorí qualsevol, que és mon tio Ministre... 

Hi ha coses que guarda el cor amb tant d'encriptament que, a l'hora de voler contar-te-les, no puc... No m'ixen...