.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 5 d’agost de 2016

Cabanyoles de desembre



Ontinyent, a divendres cinc d'agost de 2016.

Quan a meitat matí s'ha posat a ploure, m'ha tocat deixar tota la feina, amb la capficada que portava, i tirar a córrer a arreplegar la roba que tenia estesa. Ja m'havia estranyat trobar-me, en alçar-me, núvols de tronada, i més sabent que ahir arribàrem a patir temperatures d'allò més enutjoses. Que els ho diguen a les meues plantes del balcó, que dubte que algunes d'elles, pobretes meues, puguen recuperar-se de la ratxa càldica que portem.

Ha plogut, feia fresca..., semblava que anava a arribar l'"hinvierano" aquell tan divertit de la sèrie de dibuixos del Phineas i Ferb... Però en veure el calendari ho he tingut clar... Hui va arribar a nevar a Roma... Dia del sant del meu nebot Abel. Dia del natalici de la meua neboda Clara. Festa major de Xàtiva i onomàstica de les Neus. Ni recordar que havien entrat les Cabanyoles fa dies. I el hui del mal temps és que correspon a desembre d'enguany...

No recorde qui em va ensenyar això de la predicció del temps a través de les cabanyoles. Si mon pare no va ser, supose que seria algun tio llaurador. Seria el tio Valera, mon tio Enrique..., jo era xicotet però recorde la lliçó. Són vint-i-quatre dies i cal comptar cada dia per un mes cap endavant al principi, i en acabar, tornar cap enrere... No sé. Métode tan poc científic ni fàcil de resoldre (a què correspon cada part del dia?) no m'ha estat mai de fiar, però sempre que me n'adone, acabe fent números i apuntant. Mai no me n'he sortit. I espere no fer-ho mai, perquè enguany, si fóra deveres tot açò de la previsió popular, acabarem traient el lleu amb uns setembre, octubre i novembre eixuts del tot, i ofegants... El vint-i-u, que torna a tocar desembre, acabarem de recollir les previsions desembrenques com a exemple de tot el procés. Un poc de paciència i de confiança... Si funcionara, a l'any que ve que aniré més solt, em posaré a to amb la cosa.

I seguint amb les casualitats... que demà (aquesta nit ja) siguen les cabanyoles de "janeiro", massa olímpic estic, massa...