.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

divendres, 12 d’agost de 2016

Baixada de sucre musical... (fragment)

Cocentaina, a 11 d'agost de 2016

"... I de sobte, aqueixa somordor que havia crescut sense que tu volgueres, que no, que açò pujarà..., i com haurem arribat ací?, si... Ai... Doncs això, que va i desapareix del tot!

Ha sigut així com si la humitat ambiental hagués deixat de fer de plafó aïllant o de boira sonora i de les cassoletes dels metalls haveren saltat les boles de paper que les ocupaven durant tota l'adormidora estona. No hi havia ja el metacrilat entre escenari i pati...!  Les percussions havien tret la cabassada de draps de la pols del damunt i s'escoltava per fi alguna cosa com vibracions, atrevidíssimes per a les hores que eren segons comentaven uns i altres desficis. I tan demanades a la pluja d'estels que la mateixa calima ocultava.

Fou sonar les fortes instàncies de "Cerdà Francés", del mestre Roig Vila i empeltar-se la sorpresa amb un alé de silenci, però clam a l'hora, de la part del respectable. Totes les tremolors arcabusseres d'abans i els taninàs de quatre carrers més cap avall s'apropaven a la plaça (d'armes) per fi, acotxats per una melodia preciosa, val, efectista, però preciosa... I ella, nascuda d'un inici sincer, imperceptible encara pels adormits sentits, es presentava novella amb la força que només pot tenir i donar el plany d'una dolçaina agombolada per una bona banda...  I anava pujant, i estava ahi i es feia ganes de festa, esperança que tot acabara amb un esclat melòdic, però amb eixa melodia precisa i no cap altra, que acabara en una apoteòsi catàrtica per, abraçant-nos a tots, fer-nos dir que per això mateix pagava la pena haver vingut i aguantat la tria d'obres més insuportablement flonja que recorde, indigna del tot d'un quaranta-quatré concert, indigna d'una banda tan gran i d'uns excel·lents músics.

I m'ho perdonaràs, que no vull ofendre ningú, i si no, no m'ho perdones. Però sigues sincer/a amb tu mateix i deixa de costat els xovinismes apriorístics, que acostumats com estem a la mediocràcia que governa el món, ja callem massa coses. Que no tot és tan bell i bonic i tanta flor i tanta viola com els presentadors i els polítics de torn (militars i civils) s'entesten a soltar públicament perquè eixe és el seu ofici i els van els vots per un costat i l'orgull pàtri per l'altre. El meu ofici?, disfurtar del saber d'uns músics de qualitat que, hui, estaven encossetats per totes bandes. I ha sigut ací, quan ho he aconseguit, per fi...

La sort és que al mestre Pascual-Vilaplana li ha pillat aquesta bonança temporal i "Betry", una marxa cristiana tècnica i puntilloseta ha sonat com calia que havera sonat alg..."