.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimarts, 23 d’agost de 2016

A la Cavalcada de Bocairent...




Ontinyent, a dimarts vint-i-tres d'agost de 2016.


Per fi hem arribat a Sant Agustí! Amb tant de preàmbul, pòrtic i entrada, ja no sabíem si se n'eixiríem... Però sí. La Cavalcada ha arribat, i els Cabolos han ballat! Bo, els Cabolos..., ves i pilla'ls a aquestos! Tota la gent com s'aplega per veure'ls i, després, van tant corrent que és això, un sospir, el què els pots admirar... Potser per això te'ls estimes més encara...

Ep, que enguany he pres imatges d'aquelles que no m'hauria mai imaginat. Ací tens, per exemple i per si no conéixes el ball, com assagen els Cabolos abans d'eixir a acaçar la xicalla i ser estimats per tothom!





Ai els Cabolos... Donen inici fugisser a un acte ben curiós... Tothom els espera per veure'ls eixir... I en aparéixer, s'alça un clam indescriptible. Un oh! ben redó d'admiració i d'il·lusió sincera, aquella que no es pot dissimular per més que ho intentares... Ja estan ací! Ja ixen!




Fan el seu primer ball i, si no vas al darrere perdent l'esma, ja no els tornaràs a veure... I la delícia que és veure com grans i menuts s'emocionen quan se'ls apropen... Ufff...!



Però la Cavalcada és molt més... Des de fa anys, a més de les tantes carrosses com s'engalanen, els Majorals procuren dur als carrers de Bocairent algun grup que mostre la riquesa de la cultura d'arrel popular valenciana. Enguany, els convidats han estat el Ball d'Espases de Sueca, que ho feren molt bé i, a més, agradaren moltíssim, per les crítiques tan positives que van abocar-me tantes persones en el tornar pacient cap el cotxe, ja tard...




I carrosses, calesa, camió, volquet..., tot allò que es puga disfressar de festa i dur al damunt festers. Algun d'ells ben preparats. Només cal veure com tallaven cuixot en aquesta carrosseta...


A mi, segueixen agradant-me molt els motocarros arrossegant qualsevol transport agrícola..., deu ser cosa de la infantesa... I quan més senzill el muntatge que duguen, i més alegre, més m'atreu. Canyes trenades, algunes de manera espectacular, globus, banderetes, fanalets i... leds!, que també arriben les noves tecnologies a la festa...




Una festa on tothom i totdon tenen cabuda...




I on qualsevol proposta, per moderna que siga, té els seus adeptes...



Això sí, el que prima és la tradició... I "mera" com ens pega a tots per versionar els Cabolos...



Enguany, crec que el primer premi de carrosses és ben merescut. No pel llavador costumista, sinó pel treball de fer els Cabolos en una mena de cucanyes/fanals de paper... Molt xulo el resultat...



I a falta de Clavariesa, doncs les Caps de Dansa tancaven el seguici (sí, ja sé que la Xiqueta del cartell d'enguany és més que horrible, però la modernor és el què ens du...). Almenys, el pasdoble "Clavarieses de Bocairent" va fer que m'oblidara de qualsevol puntillositat estètica. Com sonava de bé i com és de bonic...


M'agrada aquest moviment dels dansants mentre els espectadors flipen...




I entre fotos i més fotos, arribem a la plaça i clar, vinga a xerrar amb els uns i els altres. Fins i tot amb aquests curiosos personatges que aquests dies podeu trobar per qualsevol racó de Bocairent. Aneu espai perquè són perillosos. Ací veieu que han canviat els garrots per pirotècnica, i amenacen amb fer-la esclatar...


Ben aplaudits, poden estar contents els espasaires de la Ribera Baixa. No només foren un luxe per la Cavalcada, sinó que la seua actuació, per a molts sorprenent per inusitada, deixa record... (Quan va vindre un senyor a demanar-me que li explicara si açò dels balls d'espases és cosa molt nostra o importada, li vaig dir que ho lamentava molt, que només li respondria a tal qüestió si em convidava a una cervesa...).


Ben guapotes, acabadetes de baixar de la carrossa...




I ací els protagonistes de la música, la seguretat i el protocol. I els qui treuran des de hui les dansadores, i... Ben pensat, ser Majoral implica molta feina, no? Ja veurem si el dia del sant els ànims estan tan alts com aquest primer i preciós dia. Supose que els ànims sí, les forces, però...


Per cert. Queda inaugurada la meua campanya personal per tal de convencer-vos que, a la Cavalcada, li falta una cosa: UNS GEGANTS PROPIS DE BOCAIRENT!!!!!
Pense donar-vos la tabarra toooootes les festes. I no em vingueu amb què és una cosa molt cara que teniu tantes ganes com jo. I sempre podem atracar alguna institució amb diners..., xe!