.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 8 de juliol de 2016

Vergonya? Pressumpta vergonya...






Ontinyent, a huit de juliol de 2016.

Ahir vaig veure unes imatges que em van colpir. Les vaig veure ràpides, que les televisions, amb això que no els interessa la violència sexista, mentre diuen que sí i que cal combatre-la, van traure-les d'arrapa-i-fuig.

En un principi semblava l'enèssima repetició del tòpic llençament del Txupinazo a Iruña, però no. La plaça la mateixa, plena a gom, però la gent de blanc impolut i amb el mocador roig al coll (senyal que la festa està ja en marxa). Davant dues pancartes... Era altra cosa això. Em va interessar... Escardusserament, vaig tindre algun punt per lligar i entendre... Una manifestació en plena festa!, no, el mateix dia del patró??!!!  I per protestar contra la violació d'una xicota!

Sé que la gent d'Iruña s'ha posat les piles i està pel respecte a l'altre. I estan provant d'explicar-ho als no convençuts i a la marabunta turística que els aclapa... Però de nou, el discurs és altre.

Em vaig emocionar en veure la plaça vibrant.

Foto treta d'Euskal Telebista, que la pren de l'Agència EFE
Ara, en saber-ne més de la història, m'he arribat a aborronar, i enervar-me... Resulta que vespra de la festa, una xicota de dèneu anys va ser entrada a un portal per un grup de cinc pressumptes homes, cinc. Pressumtament visitants, d'uns pressumptes vint-i-quatre anys. La violaren. Pressumptament. Pressumptament la violaren.

Un dels pressumptes, és guàrdia civil.