.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dimecres, 20 de juliol de 2016

Plagiaris...



Cocentaina, a dimecres vint de juliol de 2016.

Res, que aquests dies es parla molt de plagis i de Pokémons. Els darrers per la gilipolleria de bastants dels seus percaçadors. Tant de jugar a casa sense prendre el sol, ara que et deixen sol pel carrer ni respectes la propietat privada (comunistaaaaa!) o et deixes xafar alegrement per qualsevol moto que per damunt de tu passe... Dels primers, ha estat per la candidata a Frist Lady nordamericana per la part dels més fatxes, que ha copiat sense vergonya aquell que pronunciar fa quatre anys l'actual ocupant del lloc, del partit menys fatxa, però fatxa també. Cosa dels nordamericans com són.

A mi, però, m'agrada més el plagi del vídeo que aquest post encapçala... He, he, he...

El plagi més divertit que conec no és aquell que em va fer a mi aquell que agafava les meues columnes setmanals del Crònica, el "Costumari Desacostumat", les llegia en certa ràdio i les cobrava... No. 

Va ser al Periòdic d'Ontinyent fa ja un grapat d'anys.

Compre un exemplar, em pose a llegir-lo i em trobe una pàgina dedicada a una de les tantes festes capdesetmanístiques com hi ha al meu poble. Mitja fulla l'ocupava un escrit curiós en què, una xicota que no coneixia de res, escrivia de manera magníficament documentada sobre el santet de torn, que no diré... Jo ho trobava rar. Aquest text em sona molt... Com si jo el coneguera... I a la quarta línia no vaig tindre cap dubte. I tant que l'havia llegit abans, i corregit també! Trec el llibre corresponent del ""Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, busque i trobe! I tant que sí. Copiat lletra per lletra. Només faltava el nom de l'autor, el mestre Àlvar Monferrer i Monfort, potser una de les persones més generoses i savies que mai no podré conéixer i amb qui sempre ha estat un plaer treballar.

Vaig agafar el llibre i me'n vaig anar a la seu del Periòdic per dir-li al senyor director que mirara... I recorde com Santi es va quedar blanc pel gol que li havien clavat... Resulta que la filla del president de la festa, volgué atribuir-se el mèrit de la saviesa d'Àlvar i del seu art per contar les coses. Total, qui anava a enterar-se?

Recorde que Santi agafà el telèfon i li digué davant meu a tal president dos i dos quan fan... No recorde com acabà la cosa, si la setmana després van indicar qui era l'autor real del text...

Hui he recordat aquesta facècia mentre esmorzava amb un amic a qui crec que han plagiat fins i tot l'ombra. Unes quantes me n'ha contat de les de posar-se les mans al cap... Hi ha gent per a tant... "Mera" jo mateix, la de gifs que utilitze..., tindran autors, no?