.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dissabte, 23 de juliol de 2016

Plaga de llagosta...!!!!





Ontinyent, a dissabte vint-i-tres de juliol de 2016.

Es veïa vindre, i la culpa la tinc jo per no haver pres mesures a temps, que bé que ens havien avisat... I ja la tinc ací, la plaga de llagosta! 

Quins animals més desagradables, collins!, i quin mal estan fent als bancals de Can Carrasca... I com són de sel·lectius els animalons, que només han atacat la meua collita en tot el terme.., i poca cosa més. Uns quants bancals afectats per Bocairent i uns pocs més a l'altra banda del Benicadell, en no sé quin poble m'han dit ara... 

He esperat massa per actuar, descregut com sóc, ho reconec, i no ho he obrat ni fet com bé calia. Primer van dir-me que, com quan aquesta plaga bíblica atacava el blat i la vinya al segle XVI, calia posar el cel al nostre favor traient el santet de l'ermita i fent-li processó i rogativa... Però m'ha pillat amb el patró de la casa, el beat Ramon Llull, en el taller dels sants, que li estan traient la pols per a la festa del centenari que li farem al novembre... I clar, amb això i que em demanaven o quaranta-nou o trenta euros per cada blandó..., com va tan cara la cera en el temps dels leds? No ho sé. Però com que la nuvolada juliolejava mandrosa i no feia ni res ni massa, ni pols ni remolí, m'hi vaig confiar... Però ha estat aquests dies que ha començat a tragar i tragar... He demanat per Amazon al poble aquell navarrés que, com ja feren el 1515, duguen cap ací aigua beneïda passada pel crani de sant Gregori d'Òstia, a veure si encara ens farem amb elles. Sorlada es deia... Si no passa res més, el dilluns sense falta me la faran arribar per missatgeria i encetarem l'exorcisme: "Oh maleides llagostes que esteu en els termes d'aquest lloc, vos conjure i vos obligue de la manera més contundent a que no mengeu d'ara endavant, ni feu cap mínim mal als cereals, sembrats, arbres, vinyes ni herbes del teme, sinó que fugiu immediatament del mateix i si no, que qui trencà les portes de l'infern i va reduir als diables, ell mateix, vos reduisca, maleisca i colpege. Trenque ell els vostres llavis, bancades i dents. Vos triture i vos desmorone.

Vos conjure i expulse, Aplió, Behemot, Belcebú, caps i guies de totes les llagostes amb tots els vostres companys i satel·lits per a que, al moment i sense retard, eixiu d'aquest terme i de tots els termes d'aquesta Vila Reial i expulseu immediatament totes les llagostes que devasten i mengen els fruits de la terra, i les ofegueu en el profund del mar o les oprimiu en els seus propis llocs, les xafeu, aniquil·leu i extermineu totalment. De manera que no quede cap senyal de la seua llavor, ni d'elles. I no poseu cap mitjà per a la regeneració o la conservació de tals animals"

I no és cap broma, el conjur.

Ja et contaré si és que funciona. De moment em queda clar que en lo segle que estem, encara quedem ànimes càndides, tantes com gents que no saben llegir entre línies...