.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


dimarts, 5 de juliol de 2016

La mare moderna, la filla i la més cara de les coques boves...




Bigastro, a dilluns quatre de juliol de 2016.


Una amiga, autònoma, valenta, propietària d'una pastisseria.
Entra la tòpica mare amb la filla d'uns cinc anys inquieta, la filla. Ella, la mare, és ben tranquil·la.
Com si estigués a la seua cambra amb els joguets, la xiqueta obra com vol. La mare xarra de com és de difícil, heroïna ella, de criar una filla com aqueixa...

Compren una coca bova.

De sobte, la xiqueta, empesa per un vent intern d'aquells que ara s'estilen, que mira per aon, la meua filla me l'han diagnosticada els psicòlegs de l'escoleta amb una síndrome d'hipernosequinacosa, pobreta, i pobreta jo si em preocupe.., empeny carrera i colpeja, perque estava davant i no l'ha vista o no li ha importat el veure-la, una paret.

Tan bon cafarnaüm deixa marca: les manetes sobre el pladur.

S'escolta, de sobte, un segon colp fort, com un espetec...
A l'altra banda de la paret, ha caigut el rellotge que hi havia, amb la trompada.

La mare, tranquil·la, només fa que murmurar:
 _Mari Anàfora! Què fas?
I segueix impertèrrita, com si res de tot això o allò no anara amb ella, que no va, que jo ja no sé què fer, a part de res, per controlar-la...

I una vegada la coca bova embolicada, aquella mare abnegada preguna el preu.
_ Trenta euros? tant?
_ Sí, deu per la coca, bova, i vint pel rellotge.

Poc avergonyida, paga el preu, agafa la Mari Catàfora amb una mà i la coca de l'altra, no siga que s'escapen i li diguen que és mala portadora de coques, o mala mare. Gira cua i se'n van, la mare, la filla i la bova.

La meua amiga, encara els va al darrere, amb el rellotge a la mà i li diu, ja al carrer que no es deixen el rellotge, que l'ha pagat...

- I jo, per a què vull una cosa trencada?

Té raó la coca bova. Du tantes coses trencades ja, la mare, la filla...



No he contat res que no haja passat, hui mateix... Bo, no. Igual la mare tranquil·la era el seu proper exmarit, la filla un xiquet, i la meua amiga una cosina prima de qui m'ho ha xarrat tot.

Només hi ha una cosa que no puc dubtar: la coca era bova.