.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 28 de juliol de 2016

Hui fa deu anys que ens deixà Toni Mestre...



Ontinyent, a dijous vint-i-huit de juliol de 2016.

Hui fa, així com dic al títol d'aquest post, deu anys que ens deixà Antoni Beneyto Mestre.
Per tal de retre-li homenatge, se m'ocorre ara mateix penjar ací aquella carta tan bonica que el seu amic i amic nostre, Paco Muñoz, li escriví fa no massa temps, quan semblava que el país tornava a ser nostre i, amb això, tornaria la cultura i... 

Al temps mateix, m'he permés aquest matí tan ample d'escriure-li un sonet en recordança...




"ALGUN ANY HAURÍEM DE GUANYAR ELS MOROS....
( Carta oberta a TONI MESTRE)


Toni: només dir-te que allò que tu escrigueres i que  jo he cantat durant tants anys ha passat.     
                        “Sempre ens han guanyat la guerra
                        els anomenats "cristians"
                        als altres, ja ens diguen moros,
                        jornalers o assalariats.
                        Tinc ganes de fer Història
                        i escriure-la en valencià;
                        una Història on els vençuts
                        de tants segles guanyaran. “

No se si t’ho creuràs. Però sí, és allò que escrivia Antonio Machado
                       
“Al olmo viejo, hendido por el rayo 
                        y en su mitad podrido, 
                        con las lluvias de abril y el sol de mayo 
                        algunas hojas verdes le han salido.”

Encara ho podré vore. Sóc feliç. Ja veus que em conforme amb poc. El Miquel Martí i Pol m’ ho recorda:

“Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornant a casa seua
i guarnia finestres i balcons
amb les flors acabades de collir.
L' aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.”

Quina nova primavera, ampla i llarga, estesa pels quatre racons del País!

El meu desig és que no llancem a perdre tantes esperances i tants somnis, perquè mai més siga menester preguntar Què vos passa valencians?

Toni, de la meua part els ho contes a l’ Ovidi, al Fuster - ja ho sabrà, de segur- a l’ Estellés, al Lleonard..., a tots els amics que, al teu costat, se sentiran ben contents.

Imagina’t: podré dir País Valencià sense que em passe res. Quina meravella!

Una besadeta per a tots

                                                                                              Paco Muñoz"



I és que Paco és meravellós...






Cabal mestratge
En record de Toni Mestre,
en el desé aniversari del seu traspàs.


Et sé pels amics, de cites ornades,
poemes reblits pels recs de vivència
bastits d’alcavors a tandes alçades
en terrals sofrits, trastells d’efluència
descrits en les nits per tantes albades
que en ser ja no són blasmada impotència
donant-se en saó de gents abraçades,
d’estimes a doll de fonda valència.

Llaurant a pleret fengut amb l’arada,
semat pel tens temps, ventares collita
guardada a almodins i encara cantada
pels qui sent companys reprenen ta dita,
mes, en baixa veu, quan cal batallada...
Que Llengua i País et tinguen per fita!


Sergi Gómez i Soler
Sant Esteve d’Ontinyent

28 de juliol de 2016