.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 11 de juliol de 2016

Han de pagar els fills (bous) pels pecats dels pares?





Ontinyent, a dilluns onze de juliol de 2016.

Cal que els fills paguen pels pecats dels pares? Vell preguntat que ha estat discutit per la filosofia, les religions, la psicologia, el dret, l'economia i que només s'ha resolt darrerament quan, en alguns països, les hipoteques inclouen clàusules en que s'especifica l'assumpció filial dels deutes dels pares.

Revisem fonts antigues de les que encara marquen, les religioses. Mireu l'aparent contradicció que podeu trobar als llibres sagrats compartits per jueus i cristians. Mentre l'Èxode posa en boca de Déu mateix (20-5) " No els adores ni els dones culte, perquè Jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demene comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen", Ezequiel (18-20), diu com a profeta del mateix Déu: "Només qui peque morirà. El fill no es carregarà les culpes del pare, ni el pare les del fill. L'home just collirà els fruits de la seua bondat, i l'injust els de la seua maldat".

Aquesta darrera és la que correspon a les actuals legislacions (no econòmiques) i la que sembla que seguim en els nostres àmbits socioculturals immediats. Però, i per què em ve aquesta pregunta un onze de juliol?

Senzill. Ahir vaig llegir sobre un costum que desconeixia i que em sembla d'allò més del temps i la idea l'Èxode possible: diuen que és costum  entre els ramaders de toros braus, dels del toreig en plaça, que quan un animal mata un torejador, és sacrificada la seua família immediata, i la primera la mare per evitar que seguisca viva l'estirp "criminal".

No em vaig posar les mans al cap perquè no me la vaig creure, la rondalla. Em sembla tan salvatge que només pot haver eixit dels cervells calents a sou del món antitaurí tot aprofitant la recent mort d'un torero a Terol.

Tire a comprovar-ho, que el teclat i els llibres són millors que no la meua closca pelada per aquestes coses... Tothom en parla, ací, ací, ací... i es critica cosa bona ací també. Però ningú no confirma la facècia per més que tothom la dóna com plausible... La mare del bou "assassí", Lorenzo es deia, la vaca Lorenza, va ser sacrificada, sí, però uns dies abans dels succesos i per la seua avançada edat.

Seguiré preguntant. Si fos certa la cosa, sabria ja més o menys fixar en el temps la cultura que diuen posseir defendre alguns taurins, més o menys entre el 1440 i 1470 d'abans de la nostra era, quan la XVIII dinastia egipciaca.

Per cert, m'encanta la idea del Déu-gelós...