.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dimarts, 19 de juliol de 2016

Gràcies, amigues i amics, per la vostra companyia... 150.000 visites!!!!




Ontinyent, a dèneu de juliol de 2016.

Amigues i amics lectors, perquè d'altra manera no puc considerar-vos...., a no, perdó, també enemics, que bé sé que em llegiu àvidament... Aquesta nit, el meu blog "principal" i primer, ha superat les 150.000 visites.

No puc fer més que agrair les vostres visites.




En el transcurs d'aquests huit anys, el blog m'ha acompanyat en l'anar anant de la meua vida, i ha estat testimoni de molts fracassos, de moltes derives i d'alguna que altra alegria escardussera. Què no és això, justament, la vida? 

M'ha servit de crossa per poder caminar, de mocador de llàgrimes alguna vegada, però també d'expansió de felicitats diverses i, sempre, sempre, d'emoció. Em quede amb tot perquè tot té un lloc i un perquè i és així com he arribat a construir-me.

Has estat testimoni, voluntari espere, de part del molt que he viscut i, espere també que ho continues sent, perquè per més que moltes vegades he estat temptat de tancar la paradeta, sé que ara mateix no puc fer-ho. El blog m'és tant perquè m'uneix a molts inconeguts, clar, però també a persones que m'estime moltíssim i que, per la llunyania, per la seguida que portem tan estranya, o per pura deixadesa, no tenim un contacte sa i natural... Per a l'amistat real, un blog és tan rar com anar pel carrer percaçant Pokèmons, però què voleu que fem...? Si ho vols, i bé que ho saps, Can Carrasca (que realment és un lloc físic, al timbre de la porta està marcat aquest nom), la tens oberta, i no només podem fer-nos una mistela, també tinc bon herberet... i em queda encara coca-cola de vainilla i de cirera pels més viciosets.

I pel que fa als enemics, o antics amics, o gent que no em parla però em tafaneja a pleret, hi ha una reflexió que vull fer encara. Una amiga m'explicà quan la catàstrofe del passat agost que qui és feliç no ho conta per les xarxes, ho viu. A mi, tant m'heu vist feliç com trist, però de veritat. No sóc així de disimuls ni de banalitats. M'agrada xerrar, des de la sinceritat, siga de bagatel·les o de coses d'importància suma. Quan em veus content, no pugues pensar que ho simule. I ho sóc, de feliç, cada vegada que, en acabant un text, prem el "publica", i aquesta idea, succeït, facècia o xambada que acabe d'esciure passa a la xarxa...

Gràcies de nou. 150.000 visites... Tanta gent com viu a Logronyo, o quasi com a Castelló de la Plana...! Uf...! Caldrà celebrar-ho bé. I ho celebraré d'una manera especialíssima... 

Ja saps que no m'estic quiet mai i que intente no avorrir-vos, ni avorrir-me, visualment amb el canvi constant de capçaleres... Així que, aquests dies, aniré penjant-ne unes poques, per recordar-ne les més boniques, les més significatives per a mi... T'apanya la idea?