.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dimarts, 5 de juliol de 2016

El penúltim dels adéus...




Ontinyent, a dilluns quatre de juny de 2016.

Deixava hui ja la comarca que m'ha empés a seguir endavant poant de l'aire i la calda.

En arribar, a la rotonda d'Almoradí per primera vegada, ja t'ho vaig contar, vaig tindre una sensació rara que poc a poc m'explicà moltes altres i més coses a mesura que anaren venint: la Guàrdia Civil, una prostituta asseguda en cadira de plàstic i protegida per una ombrella i un senyor que venia cistells fets d'espart i de llata. Cadascú al seu quart i Déu en el de tots ells.

Sé que me m'he anat per la fragilitat dels equilibris temporals i d'estimes: fa uns dies vaig tancar el meu pis espai tot deixant-hi dins el dol i hui he sabut que, immediatament, en menys que parrupen les criatures dels colombaires, dues xiques entraren, obriren les finestres i, allí mateix ja proven a construir el seu demà. Sort els desitge. La fragilitat dels arrels deixats a l'aire és tanta que, de vegades no m'explique si les poques palmeres sanes que queden s'arrelen a la terra o bé al cel...

I en anar-me'n, la prostituta hi és, i també una parella que diuen vendre cireres del Valle del Jerte, Denominación de Origen La Montaña.

I el món, per això mateix, segueix rodant...