.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimarts, 5 de juliol de 2016

El penúltim dels adéus...




Ontinyent, a dilluns quatre de juny de 2016.

Deixava hui ja la comarca que m'ha empés a seguir endavant poant de l'aire i la calda.

En arribar, a la rotonda d'Almoradí per primera vegada, ja t'ho vaig contar, vaig tindre una sensació rara que poc a poc m'explicà moltes altres i més coses a mesura que anaren venint: la Guàrdia Civil, una prostituta asseguda en cadira de plàstic i protegida per una ombrella i un senyor que venia cistells fets d'espart i de llata. Cadascú al seu quart i Déu en el de tots ells.

Sé que me m'he anat per la fragilitat dels equilibris temporals i d'estimes: fa uns dies vaig tancar el meu pis espai tot deixant-hi dins el dol i hui he sabut que, immediatament, en menys que parrupen les criatures dels colombaires, dues xiques entraren, obriren les finestres i, allí mateix ja proven a construir el seu demà. Sort els desitge. La fragilitat dels arrels deixats a l'aire és tanta que, de vegades no m'explique si les poques palmeres sanes que queden s'arrelen a la terra o bé al cel...

I en anar-me'n, la prostituta hi és, i també una parella que diuen vendre cireres del Valle del Jerte, Denominación de Origen La Montaña.

I el món, per això mateix, segueix rodant...