.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dijous, 14 de juliol de 2016

Córrer muntanya amunt. Serà el ridícul més gran del Tour de França?




Ontinyent, a dijous catorze de juliol de 2016.

Per escriure i no adormir-me, acostume a posar-me el verd de camps i muntanyes i els rius abundosos del Tour de França a la televisió.
Hui, l'etapa era de les més boniques possibles, que pujaven els esforçats ciclistes el Ventor, un dels monts més mítics de la cursa, però sobretot de la cultura occitana provençal. Com no anàvem a estar pendents..

... De nou, el fenòmen dels eixerebrats espectadors. Quin fàstic que m'ha fet de sempre... El tema dels ànims i les banderes està molt bé, però el despendolament dels darrers anys..., que si crits, disfresses, ficar-te a córrer en paral·lel o entre els ciclistes fins i tot... Xe deixa els homes que estan guanyant-se la vida, i jugant-se-la també! Hooligans de què i de qui sinó de si mateixos, de la pròpia egolatria...

Ja ha començat el ball en el darrer dels pobles, quan a un dels corredors se li ha posat algun paper de plata entre els pinyons i la cadena, hui la tindrem... I els comentaristes encara, que si l'etapa era perillosa, que si de tan de vent que feia al mont del vent havien acurtat l'etapa, que si acabaria sis quilòmetres abans de fer cim, en lloc desacostumat...

I quan et veus el públic fent l'haca, amb bengales enmig d'un boscam, alguns amb pancartes molestant tothom... I el lloc tan estret i... Ai, com arriba la sorpresa i per on...! Una de les carreres més "segures" del món, diuen, la més important sense dubte, i icònica també, i acaba per viure un episodi que la marcarà...
A un quilòmetre de la meta, en un lloc atapeït de mirons enervats, frena una moto que ves a saber realment per què ho ha fet... i els corredors del darrere se la mengen. Un d'ells acaba amb ferratge posterior, literalment, dins la boca... A terra que va el món! I a més, són els implicats en la part de dalt de la classificació...

Veure el líder del Tour, sense bici, corrent Ventor amunt, tot esperant que arribe algú del seu equip per donar-li una altra és surrealista. A més, li'n faciliten una de joguet... Passarà la imatge, sense dubte, a la història del més ridícul esportiu i/o organitzatiu.

Esperem que expliquen a pleret el què ha passat, però ja aventurem que, per evitar dols innecessaris en un esport tan acusat de barbaritats variades i tumultuoses, sobretot als patits protagonistes, seria convenient tancar el públic rera tanques en els propers finals en alt. Bèsties i aficionats al corral, que els pecadors no aprenen i als justos aplaudiran igual.

El tema de la pedagogia sobre la massa exhasperada, ací i arreu, atés que estem en la anti-societat, on cadascú fa el què li rota i li importa un pet l'altre i ningú, es fa necessària del tot.

Inaudit.
Esperem veure com eixen els comissaris del marró.
El dia de hui assentarà precedents...